100.000 PERSONES DEMANEN LA DIMISSIÓ DE FONT DE MORA

Milers de manifestants col·lapsen València contra la política de Font de Mora

Fou la mobilització més gran d'ençà de les protestes contra la guerra de l'Irac

Desenes de milers de manifestants (100.000 segons les entitats convocants; 40.000 segons la policia) van col·lapsar ahir el centre de València per a exigir la dimissió del conseller valencià d'Educació, Alejandro Font de Mora, i per a protestar contra l'ordre que obliga a impartir Ciutadania en anglès. La d'ahir fou la manifestació més gran d'ençà de les protestes contra la guerra de l'Irac. Les entitats convocants parlen d''èxit extraordinari'.

'Ha superat totes les expectatives'

La portaveu de la Plataforma per l'Ensenyament Públic (una de les entitats convocants), Gemma Piqué, ha explicat a VilaWeb que la manifestació 'ha superat totes les expectatives' i que la major part de la gent no va poder entrar a la plaça de la Mare de Déu, punt final de la manifestació, perquè estava plena a vessar. De fet, quan la capçalera de la manifestació va arribar a la plaça de la Reina, els manifestants ocupaven completament els carrers de la Pau, Xàtiva, Colom i la Glorieta, i encara hi havia persones a la plaça de Sant Agustí, punt de partida de la manifestació.

Per Piqué, 'si Camps és un polític democràtic, té l'obligació moral i política de dir alguna cosa i de reconèxier que s'ha equivocat'. 'Ha quedat clar que el poble demana un canvi', explica Piqué, 'i no n'hi ha prou amb un canvi de conseller: cal un canvi en la política educativa'. El president del govern valencià, Francesc Camps, no va voler rebre ahir la plataforma, que li volia entregar aquest document de deu punts, que detallen les seves reivindicacions.

A banda del suport que els donen una nodrida representació de la societat civil valenciana (des d'ACPV a força associacions de veïns o el col·lectiu Lambda, entre d'altres), la manifestació també comptà amb el suport del PSPV, EUPV, el Bloc i ERPV.

Pares, mares, mestres, alumnes i sindicats es van agrupar per instituts o entitats, amb una forta presència de representants de les associacions de pares i mares. Molts d'ells van portar mocadors o peces de roba de color groc, un color que s'està erigint com a símbol de protesta contra la política de Font de Mora. El lema més corejat pels manifestants és 'Font de Mora, go home' (Font de Mora, ves-te'n a casa), en una burla del nivell d'anglès del conseller.

Més mobilitzacions

Si la protesta no fa recapitular el govern, Piqué assegura que hi haurà noves mobilitzacions. Ja hi ha convocada una vaga (pdf) per al 17 de desembre que, segons Piqué, podria repetir-se durant el 2009.

Més de 18.000 euros

Piqué explica que la plataforma ha recaptat més de 18.000 euros de petites donacions (com les que recullen amb els vals d'ajut que venen per internet), gràcies als quals ha pogut pagar la campanya publicitària que ha fet en diaris i ràdio.

Font de Mora no cedeix

Hores abans de la manifestació, Font de Mora va dir que no cediria 'en l'imperatiu d'isntal·lar un sistema plurilingüe' i que per tant no pensa retirar l'ordre que obliga a impartir Ciutadania en anglès.

Notícia extreta de Vilaweb

EL VOLUNTARIAT PEL VALENCIÀ ARRIBA A MONTSERRAT

El proper dimarts 2 de desembre, a les 19.30, es presentarà a la Casa de la Cultura de la nostra localitat el programa del Voluntariat pel Valencià. L’objectiu d’aquest acte és donar a conéixer el programa entre els possibles aprenents i voluntaris del municipi. A aquest acte, organitzat per l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià municipal, hi intervindran el regidor de Cultura, Julio Martínez Alarcón, el responsable del Voluntariat pel Valencià, Vicent Moreno, i la tècnica del Voluntariat pel Valencià de l’oficina central d’Escola Valenciana, Dariana Groza.



El Voluntariat pel Valencià és un programa lingüístic creat l'any 2005 per Escola Valenciana-Federació d'Associacions per la Llengua, enitat que treballa per la normalització plena del valencià com a objectiu fundacional.

Este projecte posa en contacte voluntaris valencianoparlants que vulguen destinar una hora a la setmana (durant un mínim de 10 setmanes) a conversar en valencià amb participants (aprenents) que necessiten reforçar l’aprenentatge de la llengua.

El projecte del Voluntariat pel Valencià té com a objectiu general fomentar l’ús del valencià entre els ciutadans que viuen al nostre territori procedents tant de l’estranger com de la resta de l’Estat, i també als que resideixen fa anys al País Valencià, o que fins i tot hi ha nascut, oferint situacions de comunicació i conversa a les persones que volen practicar el valencià.

Ara és el moment de donar un nou impuls al foment del valencià, per aquesta raó assistiu a l’acte de presentació del programa del Voluntariat pel Valencià que tindrà lloc el dia 2 de desembre de 2008, a les 19:30 hores, a la Casa de la Cultura de Montserrat.

DEMÀ DIJOUS A LES 19:30 H. CONCENTRACIÓ A LA PLAÇA DE L'ESGLÉSIA DE MONTSERRAT

Demà dijous 27 de novembre a la Plaça de l'església de Montserrat hi ha convocada una concetració a les 19:30 h. per recolçar i acomiadar Josep Mª Mas i Garcia, portaveu fins ara de Gent d'Esquerres i alcalde durant les legislatures 1999-2007.

A les 20 h. tindrà lloc el plenari, en el qual s'anunciarà la seua dimissió, arran de la sentència condemnatòria de 7 anys d'inhabilitació per a càrrec públic i 1800 € de sanció, tot i que s'ha recorregut al Suprem.

Totes aquelles persones que creiem que Josep Mª ha sigut el millor alcalde que ha passat per Montserrat (amb encerts i errors) estem convocades a fer-ho públic demà dijous. Vos esperem!

CONTRA EL PAÍS VALENCIÀ

La Jaume I no podrà usar la denominació «País Valencià» en els estatuts

El Tribunal Suprem, en una sentència ferma, obliga la universitat a pagar les despeses del juí. La Generalitat volia que en els estatuts s'afirmara que les llengües oficials eren el valencià i el castellà i pel que fa al territori s'havia d'emprar la denominació oficial de Comunitat Valenciana. L'UJI va aconseguir que el Tribunal Superior de Justícia acceptara que el valencià rep a la universitat el nom acadèmic de llengua catalana, gràcies a una altra sentència que el TSJCV havia emés per un pleit semblant de la Universitat de València.

La sala del Tribunal Suprem ha donat la raó al Consell pel que fa al recurs que té relació amb el nom del nostre territori ja que s'afirma que els estatuts de les univesitats han de respectar les denominacions oficials. En la sentència, el contingut de la qual ha avançat «Levante-El Mercantil Valenciano», també s'afirma que el valencià i el castellà, d'acord amb l'Estatut d'Autonomia, són les llengües de la Jaume I.

Notícia extreta de Pàgina 26

YES, WE CAN?

Després de la victòria d'Obama a les eleccions estadounidenques cal preguntar-se: hi haurà un canvi social vertader?

Evidentment, això no es pot veure de hui per a demà, s'ha d'observar amb una panoràmica d'anys. Però, es pot pensar que ja hem entrat en canvi? L'estat espanyol ja va rebutjar contundentment les posicions de la dreta a les passades eleccions, ara ho han fet els EEUU. Dintre d'un temps ho veurem...

L'Associació Brot de Cultura homenatja Paco Muñoz

El proper dissabte 25 d’octubre a les 18:30 h. l’Associació Brot de Cultura homenatjarà Paco Muñoz a la Casa de la Cultura de Montserrat. Es complirà així un objectiu que l’entitat s’havia proposat des que es va assabentar de la retirada del cantautor valencià. Brot de Cultura vol fer un reconeixement públic a Paco Muñoz per la seua prolífica carrera artística i per la contribució al coneixement de la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra història.En l’acte participarà l’Ajuntament de Montserrat, que també vol reconèixer la seua feina cultural.

En un escrit formal, Brot de Cultura ha instat l’Ajuntament a nomenar-lo fill predilecte del poble per la seua afecció a Montserrat, entre d’altres; escrit del qual no ha obtingut resposta.

Notícia extreta de http://brotdecultura.blogspot.com

LA LLEI CONTRA EL TANCAMENT DELS REPETIDORS DE TV3 AL PAÍS VALENCIÀ, PER TERCERA VEGADA

EL JUTJAT CONTENCIÓS ADMINISTRATIU NÚM. 5 DE VALÈNCIA DENEGA A LA GENERALITAT L’AUTORITZACIÓ PER TANCAR EL REPETIDOR DE PERENXISA

El Jutjat del Contenciós Administratiu núm. 5 de València, l’òrgan encarregat de resoldre sobre l’ordre de tancament i precinte que la Generalitat Valenciana intenta executar forçosament al repetidor de TV3 de Serra Perenxisa, ha denegat l’autorització per accedir a les instal·lacions i precintar-les.

Recordem que és la tercera resolució judicial contrària al tancament dels repetidors de TV3 i denegatòria de l’autorització a la Generalitat Valenciana. En aquest mateix sentit es van pronunciar el Jutjat Contenciós núm. 2 de València respecte el repetidor del Montdúver (Safor) i el Jutjat Contenciós núm. 1 de Castelló respecte el repetidor del Bartolo (La Plana).

L’òrgan judicial basa la seua decisió en el fet que la Generalitat Valenciana no ha aconseguit acreditar la proporcionalitat de la mesura sol·licitada, l’entrada i tancament de les instal·lacions, ja que si bé al·lega la necessitat de restablir la legalitat conculcada “no s’expliciten els efectes de la infracció, ni l’evitació de perjudicis que afecten als titulars de concessions de servei públic que pugen causar aquestes emissions no autoritzades, ni la urgència del cas a l’objecte de practicar aquesta mesura, que comporta una afectació del dret a la llibertat d’expressió i comunicació reconegut en la constitució com a dret fonamental en el seu article 20.1”.

El Jutjat estima desproporcionada la mesura sol·licitada i recorda que es tracta d’un acord provisonal, que la decisió sobre el fons està recorreguda i que la llei en la que es basa tot l’expedient és a hores d’ara objecte de plantejament d’un recurs d’inconstitucionalitat. En aquestes circumstàncies i, tenint en compte que hi ha llibertats i drets fonamentals en joc, el Jutjat denega la sol·licitud a l’espera de la resolució sobre la qüestió de fons.

Mentrestant, s’espera en breu la sentència del Tribunal Superior de Justícia respecte l’expedient sancionador que afecta els repetidors de Carrasqueta, Montdúver i Bartolo.

Notícia extreta d’ACPV:

http://www.acpv.net/php/noticia.php?id_noti=846&sessio=

4 D'OCTUBRE: CORRELLENGUA, SOPAR POPULAR I CONCER DE SERGI CONTRÍ

Després de molts anys, dissabte 4 d'octubre tornarà la flama del Correllengua als carrers de Montserrat. La cercavila començarà a la Plaça de l'Ajuntament a partir de les 20 h. i acabarà a la Plaça de la Constitució, on tindrà lloc la lectura d’un manifest.

Tot seguit, hi haurà un sopar popular (d’entrepà) en el qual l’Associació Brot de Cultura oferirà la beguda i la picada a tota la gent que haja assistit al Correllengua.

Per finalitzar, la gent que s’hi acoste podrà gaudir d’un concert gratuït de Sergi Contrí, que conclourà la vetllada amb les seues cançons.

DESCRIPCIÓ DEL PAÍS VALENCIÀ - PAU ALABAJOS

Malaurat país de botiguers que trau la llengua a subhasta sense escrúpols, amb la cara descoberta i els mitjans de comunicació com a testimonis de la desfeta.

País de paisatge hipotecat, venut a la divina providència. Som hereus irresponsables i curts de mires...

País que fuig de la lectura, no siga cosa que les lletres inspiren la revolta racional –i nacional- que necessita.

País que aspira a sucursal, sanament regionalista, educadament dòcil, infinitament alienat...

País de treballadors precaris que accepten qualsevol cosa, que assumeixen el rol indigne d’engranatge, que demanen permís per anar al lavabo... i no senten vergonya.

País de complexos i tergiversacions. Capital de la censura i de la manipulació mediàtica.

País de l’enveja i l’autoodi que nega i neutralitza però no basteix, que protesta flèbilment des de la barrera.

País amnèsic, desmemoriat, que amaga la història en les profunditats de l’armari.

País de la vacuïtat, de l’ortodòxia i el discurs unívoc. Retre homenatges, prejudicis com a dogma de fe.

País de polítics corsaris que menyspreen la sobirania popular. Governants que són titelles dels empresaris. Amos i senyors de la pompa i l’ostentació.


...


País anònim, sense símbols, a la deriva del temps i de l’espai.

País de putes, lladre i capellans; especuladors i proxenetes; taxistes furibunds.
I altres bestioles de Déu...

Lletres de Pau Alabajos – Disc “Teoria del Caos” – Comptat i debatut

"EL VALENCIÀ ÉS UNA LLENGUA EN PERILL D'EXTINCIÓ A VALÈNCIA"

EL BLOC EXIGEIX A L'AJUNTAMENT DE VALÈNCIA UN "PLA DE XOC" QUE "SALVE" LA LLENGUA

Ho ha fet per boca del seu secretari comarcal a la ciutat de València, qui ha exigit a l'alcaldessa i a l'equip de govern municipal «mesures contundents i d'aplicació immediata, com ara un pla de xoc per a aturar la disminució de l'ús del valencià a la ciutat». Ximo López ha fet aquesta petició després de conéixer les dades aportades ahir per la Federació Escola Valenciana (FEV), segons les quals menys d'un 10 per cent dels habitants de la capital empren el valencià com a llengua habitual de comunicació. Des del Bloc s'apunta directament Rita Barberà i el govern municipal com a «culpables de la crítica situació que pateix la llengua, per la seua nul·la política lingüística», amb la qual cosa «no s'ha propiciat la normalització del valencià, que vol dir fer el seu ús normal i habitual en tots els àmbits». Així doncs, per a López «en aquest moment el valencià és una llengua en perill d'extinció a València, i cal que l'Ajuntament comence a fer alguna cosa».

El dirigent valencianista ha enumerat algunes mesures que al seu parer l'equip de govern hauria de prendre «de manera urgent», com ara l'aplicació immediata del Reglament d'Ús del Valencià, aprovat l'any 2005 i el qual encara no s'aplica a hores d'ara. També ha parlat de la creació d'una Oficina Municipal de Política Lingüística com les que ja existeixen a la major part dels ajuntaments de la Comunitat Valenciana, o de la col·laboració de Ca la Ciutat amb Escola Valenciana i altres entitats per a promoure la tasca dels voluntaris lingüístics, així com incrementar la presència del valencià en la televisió municipal de València fins arribar al 100 per cent. D'altra banda, López ha insistit en que s'ha de donar suport a la publicació d'obres en la nostra llengua, atorgar subvencions a entitats que treballen en l'àmbit de la normalització, i sobretot establir acords de col·laboració amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Notícia extreta de Pàgina26 (http://www.pagina26.com)

ÚS DEL VALENCIÀ: DE L'ESTANCAMENT A LA RECULADA

Després d'anys d'estancament pel que fa a l'ús del català al País Valencià, aquesta llengua recula. És la conclusió que s'extrau de les dades de l'úlima enquesta sobre l'ús social del valencià, que han sigut presentades per Escola Valenciana - Federació d'Associacions per la Llengua (http://www.fev.org/).

Respecte a l’ús del valencià s’ha constatat que:

- L’últim estudi global que hi ha d’ús del valencià, indica que hi ha hagut una disminució de la població competent per a parlar en valencià del 59,5% al 52,5%, una davallada de 7 punts a tot el territori valencià.

- És a les comarques de Migjorn ( o siga, les del sud del territori) i l’àrea metropolitana de València on l’ús del valencià és més minoritari.

- A l’última enquesta feta a la ciutat d’Alacant s’indica que el 58,5% d’alacantins sabien parlar poc o gens el valencià.

- A l’última enquesta que es va fer a la ciutat d’Elx també s’estima que el 42,45% dels il·licitans assegurava que no sabien o sabien parlar poc en valencià.

- A l’enquesta feta a la ciutat de València a finals de 2006 s’assenyala que només un 9,7% de la població sol parlar en valencià. De 1993 a 2006 ha baixat en 10 punts el nombre de ciutadans que entenen el valencià a la ciutat.

- El 80% de la població nascuda fora del nostre territorifa un ús exclusiu o prioritari del castellà.

Fa uns temps, el responsabl de Cultura de la Generalitat Valenciana, el Sr. Alejandro Font de Mora, assegurava que l'ús del valencià havia arribat al màxim possible i que ja no es podia fer res. Més fal·làcies, més mentides, més manipulacions.

Està a les nostres mans salvar llengua. Amb els nouvinguts, amb la família, amb els amics, amb els companys de treball, a l'escola, al carrer...

PARLA EN VALENCIÀ!

ÀREA DE CULTURA DE GANDIA: "LA MÚSICA EN VALENCIÀ NO TÉ QUALITAT I NO INTERESSA"

"Ja ens agradaria a nosaltres que els grups de música (en valencià) que vingueren tingueren la mateixa qualitat, fama o interés per al poble que els que canten en anglès o castellà. No és així, per tant, la Fira de Gandia no és un moment d'aplicar ideologies, és un moment de donar satisfacció a tot el món. Per tant, el criteri de qualitat i de varietat és el que apliquem a la Fira... ". Segons informa Info Safor, amb estes paraules el màxim responsable cultural del consistori gandià, Toni Durà, ha contestat a les crítiques emeses des del grup municipal del BLOC-VERDS.

Redacció

En este sentit, els nacionalistes han manifestat el seu malestar pel fet que en la programació festiva d'enguany no hi ha prevista cap actuació teatral ni musical en valencià. Segons el regidor valencianista Facund Puig, des de la regidoria de cultura "es van negar a dedicar un dia específic a la música en valencià" perque segons es manifestà "ja estava previst dins el programa general". No obstant això, per primera vegada després de molts anys, enguany serà el primer any en el qual la llengua pròpia no estarà present dins les actuacions musicals i teatrals programades.

La música en valencià sempre ha estat present a la fira de Gandia, mitjançant grups de rock o a través de grans cantautors. Sopa de Cabra, Sau, Obrint Pas, Raimon, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach... són sols alguns dels noms que han protagonitzat espectacles multitudinaris de gran qualitat i afluència.

Notícia extreta de http://lavanc.com/

UN POLÍTIC EXEMPLAR

Fa un temps, que ara no recorde ben bé, Rajoy va afirmar que Fabra era un polític exemplar. Comprovem-ho, doncs, empíricament. En el següent vídeo observarem una actitud prepotent i desafiant per part del President de la Diputació de Castelló. Un diputat socialista li pregunta pels pressumptes delictes en què es troba imputat i, a més de negar-se amb una autèntica supèrbia a contestar, en acabar la sessió el titlla de fill de puta.



Podreu veure el vídeo sencer clicant al següent enllaç http://www.youtube.com/watch?v=ewaJaz50gXs

GRISOLÍA CONTRA L'ESTATUT I LA LLEI D'ÚS

Amb un desvergonyiment que retrata la qualitat del personatge, Santiago Grisolía, president del Consell Valencià de Cultura, no ha tingut el més mínim escrúpol de signar, sense dimitir, el “Manifiesto por la lengua común”, una proclama nacionalista radical espanyola que propugna retallar l’oficialitat i l’ús públic de les llengües diferents del castellà.

Grisolía és responsable d’una institució de la Generalitat Valenciana. Com a tal, hauria de saber que, si pretén impugnar o modificar les lleis que han estat aprovades per la mateixa Generalitat, l’única manera conseqüent de fer-ho és des de fora del seu càrrec: dimitint. No pot proposar la restricció dels nostres drets en l’Estatut valencià i la Llei d’ús i ensenyament i mantenir- se alhora en el paper d’àrbitre neutral d’una institució de la Generalitat. O fa de polític i actua des del joc de partits o respecta escrupolosament l’article 2.3 de la Llei del Consell que presideix i que prescriu que el CVC ha de “garantir l’objectivitat i la independència que li són pròpies”. Pitjor encara: segons l’article 3 i 4 d’aquesta llei, Grisolía hauria de “vetlar per la defensa i la promoció dels valors lingüístics i culturals valencians”i d’actuar d’acord amb els “principis inspiradors de l’activitat del Consell Valencià de Cultura: a) El respecte als principis que inspiren la Constitució i l’Estatut d’Autonomia” i [...] d) El respecte al pluralisme cultural i lingüístic de la Comunitat Valenciana”.

Passant-se aquests preceptes per l’arc de triomf, Grisolía es permet promoure una restricció d’una llei (d’altra banda, tan moderada) com la d’ús i ensenyament del valencià. Segons ell, ni tan sols la nostra llengua pròpia hauria de ser vehicle prioritari de l’ensenyament ni en la retolació ni en l’ús de les administracions: “las lenguas no tienen el derecho de conseguir coactivamente hablantes ni a imponerse como prioritarias en educación, información, rotulación, instituciones, etc... en detrimento del castellano (y mucho menos se puede llamar a semejante atropello «normalización lingüística»”

Amb una barra insuperable, Grisolía ataca com un “atropello” la tímida normalització lingüística disposada en l’article 6.2 de l’Estatut d’autonomia: “La Generalitat garantirà l’ús normal i oficial de les dues llengües”. No sols això, sinó que també es permet decretar que ja s’han aconseguit tots els objectius de normalitat lingüística i, per tant, caldria abolir l’article 6.5 de l’Estatut (“S’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià”) i tota la Llei d’ús. Ell pontifica: “Ciertamente, el artículo tercero, apartado 3, de la Constitución establece que «las distintas modalidades lingüísticas de España son un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección»” però ja “[se ha] cumplido sobradamente hoy tal objetivo”.

Finalment, també eliminaria l’article 6.7 de l’Estatut i quasi tota la Llei d’ús: “Es delimitaran per llei els territoris en els quals predomine l’ús d’una llengua o de l’altra”. L’argumentació és que, mentre que el castellà pot imposar-se arreu, res “no justifica decretar la lengua autonómica como vehículo exclusivo ni primordial de educación o de relaciones con la Administración pública”. Demana, doncs, que el català, el basc i el gallec no puguen utilitzar-se oficialment si no van acompanyats de traducció. Així, ni tan sols els noms dels carrers o dels edificis oficials podrien fer-se en aquestes llengües sense la corresponent traducció castellana: “La rotulación de los edificios oficiales y de las vías públicas, las comunicaciones administrativas, la información a la ciudadanía, etc... en dichas comunidades (o en sus zonas calificadas de bilingües) [...] nunca podrán expresarse únicamente en la lengua autonómica”.

Aquest és el magnànim estatus lingüístic que Grisolía ens atorga graciosament. I amb ell també signen el mateix “manifiesto” altres càrrecs públics que cobren dels imposts de tots els valencians: Manuel Toharia, director del Museu de la Ciutat de les Arts i les Ciències; Rubén Moreno, director del Centre d'Investigació “Príncipe Felipe” i Carlos Simón, responsable de les línies cel•lulars del mateix centre.

Nosaltres els paguem. Ells ens manen. I ara ja no els calen cauteles com les de la “Carta del Rey [Felip V] a los corregidores”, de 1717, en aplicació del Decret de Nova Planta: “Pondrá el corregidor el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”. Ara ja no tenen cap problema que se’ls note el “cuidado”.

Font: El Punt, núm. 498 (20 de juliol de 2008). Article escrit per Francesc Esteve, tècnic lingüístic

CENTENARS DE PROFESSORS ACCEDEIXEN A LA PLAÇA PÚBLICA SENSE TENIR LA CAPACITACIÓ DE VALENCIÀ

Escola Valenciana ha denunciat l'actitud de la Conselleria a les adjudicacions de les places docents. Segons denuncia aquesta entitat, la situació és especialment greu a secundària, on més del 40% dels docents accedeix a les línies en valencià sense tenir coneixements mínims de valencià, i de 757 centres només295 ofereixen línies bilingüe. Escola Valenciana ha denunciat també la manca de places a infantil i primària, que provoca que 90.000 alumnes deixen d’estudiar en valencià cada any.

Redacció

Les xifres oficials de matriculació situen el conseller Font de Mora al capdavall de les dades de creixement de línies en valencià des de la seua creació l’any 1983.“Som alumnes, estem farts: la Conselleria impedeix la nostra formació en valencià”; “Som pares i mares, estem farts: la Conselleria impedeix la formació dels nostres fills i filles en valencià” o “Som docents, els alumnes i les famílies necessiten que estem capacitats per a ensenyar en valencià”. Aquestes són algunes de les proclames visibles en les pancartes exhibides en la concentració que ha convocat hui Escola Valenciana - Federació d’Associacions per la Llengua al Palau de Congressos amb motiu de les adjudicacions i on han assistit també sindicats (Intersindical Valenciana, Comissions Obreres), alumnes i pares i mares que reclamaven els seus drets lingüístics.

En el centre de la revindicació ha estat la formació dels docents per a fer front al sistema educatiu valencià. A l’actualitat, i sobretot a secundària, el 40% del professorat no està capacitat per donar les classes d’ensenyament en valencià i incompleix la programació del centre. Això provoca la vulneració de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i l’Estatut d’Autonomia. La responsable d’aquesta situació és la Conselleria d’Educació, pel fet que desestima la necessitat d’elaborar un programa formatiu que permeta els docents estar capacitats per ensenyar en valencià a tots els nivells educatius. De fet, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ja va acceptar a tràmit el darrer mes de març la demanda de l’entitat contra la Conselleria pel fet que un professor es negava a donar les classes en valencià a la línia a l’IES Comarcal de Godella. Alumnes d’aquest institut han estat presents hui en la protesta.

Aquesta situació es veu agreujada coma conseqüència de la manca d’oferta a secundària, ja que només 295 centres de 757 ofereixen la possibilitat d’estudiar en valencià. Segons un estudi sobre la matriculació a secundària que Escola Valenciana tindrà acabat per a l’inici de curs, d’aquests 295 centres, de moment ja s’han comprovat vulneracions lingüístiques en 115, a l’espera de completar l’anàlisi. cobreixen amb professors sense capacitació.

A més, la concentració ha servit per denunciar la manca d’oferta a les línies en valencià d’infantil i primària, on Escola Valenciana ha recordat que 90.000 alumnes més estudiarien en valencià si l’oferta s’adequara a la demanda. Com a dada genèrica, als tres nuclis urbans valencians amb més població la demanda de valencià supera el 100% el mes de juny, i tot això sense comptar amb la reobertura de matricula el mes de setembre. Les escoles que ofereixen ensenyament en valencià a València, Alacant i Elx tenen l’oferta saturada amb 2022 sol•licituds per a 1988 places. Si en aquestes tres ciutats les famílies pogueren triar valencià a tots els centres, la matricula es situaria en una xifra que superaria les 5000 sol•licituds, donat que a València, Elx i Alacant només un 26%, això és 80 centres de 306, ofereixen la possibilitat de triar l’opció de valencià.

Les dades situen Font de Mora com un dels consellers que menys ha fet créixer l’ensenyament en valencià des de la seua creació l’any 1983

El període de Font de Mora és un període d’estancament de l’ensenyament en valencià, l’oferta no ha crescut i per tant el número d’alumnes que estudien en valencià tampoc. En concret, des del curs 2003-04, quan Font de Mora va estrenar càrrec, l’ensenyament en valencià ha crescut a una mitjana d’un 3% anuals. En total, en aquest període la matrícula d’ensenyament en valencià ha passat de 114.000 alumnes a 128.000, el que implica una xifra de creixement d’un 12% en quatre anys. A aquesta xifra cal restar les variables de creixement de població escolar. El nombre d’alumnes en el mateix període en el sistema escolar valencià ha passat dels 681.000 als 733.000 actuals, el que representa un 7.5% més. La xifra d’un 12% de creixement és menor comparada amb la d’altres períodes, i si tenim en compte l’augment de població escolar les dades de Font de Mora són ridícules.

El període comprés entre l’any 2003 i 2007 és, com es pot comprovar a la gràfica, en el que menys creix l’ensenyament en valencià. Prèviament a Font de Mora, observem com l’ensenyament en valencià no creix més de dos anys seguits per sota del 10%, tenint en compte que fins l’any 2002 hi havia una tendència decreixent de la població escolar. Altres Consellers d’Educació tenen dades de tant per cent de creixement anual que superen les dades de Font de Mora en quatre anys, entre altres, trobem Ciprià Ciscar, Antoni Escarré, López Blasco, Fernando Villalonga, Marcela Miró, Francesc Camps o Manuel Tarancón. Cap conseller acumula les xifres de Font de Mora, que no ha superat el 12% de creixement en el conjunt dels 4 anys que du de conseller.

Vídeo de la concentració d'Escola Valenciana a les adjudicacions de places

(Notícia extreta de "L'Avanç: informació lliure": http://lavanc.com/

TELEMADRID DENUNCIA LA "PERSECUCIÓ" DEL CASTELLÀ A CATALUNYA

"Nos disponemos a pasar una semana de vacaciones en una localidad de la costa catalana". Amb aquest anunci va presentar el servei d'informatius de Telemadrid un reportatge fet a Catalunya en el qual es pretenia demostrar els problemes que comporta la llengua catalana per al sector turístic. La periodista desplaçada explicava el desconcert que li havia provocat -i suposadament també a la resta de turistes- el fet que per 'alquilar un coche' hagués d'anar a un lloc amb un rètol on s'indiqués 'lloguer de cotxes', que un 'helado' fos 'un gelat', un 'zumo', un 'suc', i un 'bocadillo', un 'entrepà'.

La periodista va compartir la seva inquietud amb un turista que lamentava que estigués "todo en catalán", atès que "estamos en España". Per a assegurar-se dels problemes que causa el català entre els turistes, també interrogava un home que lluïa una samarreta amb símbols d'Espanya, que criticava que "si vienen de Huelva o Cadiz, sí que tienen problamas, claro". La periodista també reconeix que va trigar la setmana sencera de vacances a descobrir que "fruita" és 'fruta', així com a desxifrar el senyal de trànsit que prohibeix aparcar als dos costats de la vorera. "Aunque no lo entendamos, seremos sancionados", denunciava.

Aquest reportatge de carrer venia precedit de la notícia on es recollia l'adhesió de la Mesa del Turisme, i on Telemadrid denunciava les "trabas, perjuicios y un grave daño a la imagen del turismo español". "En juego está el auténtico motor de la economia española", expressava la cadena pública madrilenya. "Por primera vez el sector se une contra algo que lleva tiempo sufriendo", afegia Telemadrid, amb el cant d'Els Segadors de fons. Els informatius recordaven igualment la polèmica d'Air Berlín, l'afer de Finques Nevot, o la "nueva policia lingüística en Mallorca" per a demostrar "un suma y sigue que hace del turismo español una sus principales víctimas".

Notícia extreta d'e-notícies (CLIQUEU PER VEURE EL REPORTATGE): http://comunicacio.e-noticies.cat/telemadrid-denuncia-la-persecucio-del-castella-18828.html

ELS ESCRITORS EN CATALÀ, ÈUSCAR I GALLEC RESPONEN AL "MANIFIESTO"

MANIFEST DE L’AELC, AELG I EIE

Davant el discurs pretesament homogeneïtzador i centralista que subjau en el “Manifiestopor la lengua común”, la Federació d’Associacions d’Escriptors GALEUSCA manifesta que:

1. La realitat plurilingüe que conforma i dóna existència a l’estat espanyol, lluny de ser entesa com una “asimetria” o deficiència per se, reprodueix de manera transparent una diversitat lingüística i cultural comuna a la majoria d’estats que conformen l’Europa plurilingüe.

2. El gallec, l’èuscar i el català no són “invents” d’ara, sinó llengües que van ser normals en els seus territoris i societats respectius durant centenars d’anys. La seva desnormalització, la seva pèrdua d’usos públics, no es van produir de manera “natural”, sinó per invasió de la llengua que fou decretada com oficial de l’estat, sense cap consulta ni acord previs.

3. L’article 3 de la Constitució espanyola garanteix la presència d’aquesta llengua comuna per a tots els habitants de l’estat, mitjançant l’exigència a tots els ciutadans de l’obligació de conèixer el castellà. Tots els ciutadans de Galícia, d’Euskadi i dels Països Catalans assumeixen a la pràctica aquesta exigència, ja que no hi ha cap persona que no tingui una bona competència en castellà, independentment que el tinguin com a primera llengua o com a segona. En canvi, pel que fa al gallec, a l’èuscar i al català, la legislació no preveu l’obligació de ser coneguts en els seus respectius territoris, cosa que estableix una asimetria en els drets lingüístics dels ciutadans que volen exercir el dret, que se’ls reconeix, a usarlos.

4. El gallec, l’èuscar i el català també són llengües oficials en els seus territoris, que és el mateix que dir que són les llengües pròpies d’aproximadament el 40% de la població de l’estat espanyol. Aquests codis lingüístics diferents del castellà, legítims i en els quals es reconeix el recorregut i l’expressivitat d’un poble i d’una cultura, són instruments de comunicació igualment “democràtica”, eines de relació interpersonal útils i necessàries per a la societat que les sustenta.

5. El dret a l’ús públic, en totes les instàncies, de la llengua pròpia està reconegut en totes les legislacions democràtiques del món. En l’àmbit europeu, cal que recordem la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (aprovada i ratificada per l’estat espanyol) o la Declaració Universal de Drets Lingüístics, aprovada per unanimitat pel Congrés dels Diputats.

6. La visió anul·ladora que des de l’enriquidora realitat plurilingüe espanyola es transmet des del Manifiesto ens fa pensar en la similitud de tesis de l’etapa franquista; un estat, una llengua i, conseqüentment, reforçar els plantejaments diferenciadors entre ciutadans de primera i de segona per raons de llengua. La competència plurilingüe, també per als ciutadans espanyols nascuts en comunitats autònomes amb una única llengua oficial, sempre serà una clau que obri el món, que obri les fronteres del respecte per l’altre des de la interpretació d’una relació d’equitat entre els éssers humans, independentment del seu lloc de naixement, de residència i de llengua pròpia. A més, el Manifiesto parteix d’una premissa que no es correspon amb la realitat, ja que en cap cas el castellà no corre cap perill en tot el territori de l’estat.

7. L’aprenentatge de les llengües, a més de la pròpia, ha de ser entès sempre en sentit positiu i com a sinònim d’enriquiment de l’individu, ja que l’aprenentatge plurilingüe estimula l’expressivitat i el coneixement de les persones. En el cas de Galícia, Euskadi i els Països Catalans és imprescindible que la població sigui competent en les dues llengües oficials, a fi que cadascú pugui decidir lliurement quina d’elles farà servir en els diferents àmbits i situacions. És a dir, la doble competència és imprescindible per garantir la llibertat lingüística.

8. Per tal de garantir aquesta utilització lliure de les llengües calen mesures sorgides d’una política lingüística adequada. És a dir, per garantir els drets que tenim també els parlants del català, èuscar i gallec es necessiten polítiques lingüístiques que creïn les condicions per exercir-los, tal i com va dictar el Tribunal Constitucional en la sentència 334/1994 quan “avalava un tracte desigual, que no discriminatori, per a les dues llengües oficials en funció del caràcter propi d’una d’elles que precisa d’una acció normalitzadora que ha d’implicar, necessàriament, accions de suport singularitzat”.

9. Les polítiques lingüístiques aplicades a l’àmbit educatiu en les anomenades comunitats bilingües, tenen com a objectiu aconseguir que l’alumnat assoleixi una bona competència en les dues llengües oficials, independentment de quina sigui la llengua familiar. Per aconseguir aquest objectiu, cal desenvolupar planificacions lingüístiques que en garanteixin la consecució i que passen, necessàriament, per la utilització vehicular majoritària de la llengua més desafavorida socialment. I això, en lloc d’anar contra la llibertat lingüística és, precisament, una actuació imprescindible per garantir aquesta llibertat lingüística.

10. Les escriptores i els escriptors gallecs, bascos i catalans PROCLAMEM la nostra voluntat de continuar escrivint en les nostres llengües i de contribuir al procés, inacabat, de la seva normalització com a dret humà, democràtic i pacífic al qual no renunciarem. Repudiem enèrgicament tots els intents d’EXCLUSIÓ que col·legues escriptors espanyols fan de les nostres llengües i lamentem que, en lloc de preocupar-se per la salut de l’espanyol a Puerto Rico, Costa Rica o els EUA, es dediquin a combatre el més pròxim i asimètricament discriminat.

11 de juliol de 2008
Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)
Asociación de Escritores en Lingua Galega (AELG)
Euskal Idazleen Elkartea (EIE)

LLUM VERDA PER TANCAR TV3 A LA RIBERA I LA COSTERA

El jutjat del contenciós administratiu número 9 de València autoritza l'entrada de la Generalitat Valenciana en els repetidors de TV3 d'Alginet i la Llosa de Ranes

El cessament de les emissions és una mesura cautelar i es pot efectuar en qualsevol moment

Dimecres 9 de juliol s'ha conegut l'autorització del jutjat del contenciós administratiu número 9 de València per a entrar als repetidors de TV3 d'Alginet i la Llosa de Ranes per a cessar les emissions. Estos dos repetidors són de la Fundació Ramon Muntaner i donen cobertura a la zona de la Ribera Alta i la Costera.

Esta resolució és d'immediata execució, atès que encara que ACPV ha avançat que presentarà recurs d'apel·lació, el mateix no té efectes suspensiu.

La resolució del contenció administratiu número 9 de València no fixa un termini per executar-la, la qual cosa significa que queda a l’arbitri de la Direcció General de promoció Institucional, depenent de la Generalitat Valenciana, el fer-la efectiva, cessant les emissions de TV3.

Extret de http://www.acpv.cat

L'enfonsament del blaverisme: Tanca el diari ultra 'Valéncia Hui'

Amb aquest titular, el web antifeixistes.org, detalla l'enfonsament que està patint el blaverisme en els darrers temps, després dels anecdòtics resultats electorals de Coalición Valenciana, la detenció de Sentandreu per un presumpte delicte de violència de gènere contra la número 2 del seu partit, ara el principal mitjà de comunicació que tenia el blaverisme i que finançava l'empresari Juan Lladró, Valéncia Hui, ha tancat la seua edició impresa.

Redacció / Antifeixistes.org

La greu crisi que sacseja darrerament el blaverisme més radical s'ha evidenciat més encara al anunciar-se el darrer dia 28 de juny de 2008 el tancament del mitjà de comunicació en paper que exercia d'altaveu de les tesis regionalistes més retrógrades. Sembla que ni l'ajut del milionari Juan Lladró ha donat per més de 573 exemplarsr. Quan fa poc menys de dos setmanes des què el líder de Coalición Valenciana, l' ex falangista Juan García Sentandreu, fou detingut per un pressumpte delicte d'agressió contra la seua amant, fet que provocà un gran rebombori dins les fileres blaveres, i que la darrera manifestació blavera organitzada per Identidad Reyno de Valencia (IRV) fos un estrepitós fracàs (no més de 12 persones), el blaverisme comença a enfonsar-se inevitablement per la seua manca de projecte, la seua radicalitat i la inconsistència de les seues tesis acientífiques. Malgrat tot, una part important del virus anticatalanista ha estat transvassat des de fa anys al PP, que juga a dues bandes reconeixent la unitat de la llengua a través de l'AVL i negant-la públicament. Estem davant un nou escenari on el blaverisme més radical està representat per xiquets cada vegada més joves i més ignorants, i per la vella guàrdia analfabeta major de 70 anys. A més, molts dels joves ultres blavers s'enfrentaran prompte a diversos judicis per distints actes de violència denunciats l'any passat, i sobre els qui s'espera, caiguen unes exemplars penes que frenen definitivament la violència anticatalanista.

El diari anticatalanista escrit majoritàriament en castellà (tot i dir-se valencianista) s'acomiada dels quioscos per fi, després de 573 dies predicant al desert unes tesis infumables per la major part de la població valenciana, que ha donat l'esquena al pamflet del blaverisme més radical. Ens sorprén que el milionari empresari Juan Lladró, l'empresa del qual està també immersa en una greu crisi, no tinga més euros per finançar l'altaveu de l'anticatalanisme. Això si, els més addictes al blaverisme no dubten en tirar les culpes al PP valencià, que sens dubte, aprofita el discurs blaver per fer-se amb els pocs simpatitzants, però que en realitat sap què no pot anar contra la ciència, havent estat derrotat en tots els processos que ha defensat la segregació del valencià del català. Des del propi diari s'ha denunciat que la Generalitat no els ha prestat cap ajut i fins i tot els ha marginat al no incloure'ls al programa Premsa Escola d'adjudicacions de subministrament de periódics als centres d'ensenyament públic que depenen de la Conselleria. El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) ha admés el recurs interposat pel diari contra Camps, i diuen ser 'l´unic periódic valencià' extrem totalment fals, ja que existeixen moltes altres publicacions genuïnament valencianes que mai han rebut ni un euro ni el més mínim suport de la Generalitat.

La crisi del blaverisme és evident. Sentandreu ha estat immers en un penós episodi violent on s'ha descobert que tenia un amant, les escissions comencen a sacsejar el moviment ja de per si marginal, i els més valents estan cada vegada més assetjats per la justícia, després d'haver estat identificats per participar en diversos atemptats.

PERSEGUIT? NO FOTES, HOME!

Han coincidit en el temps dues notícies contradictòries sobre la política lingüística del Consell. Una és l’adhesió al manifest en favor del castellà. L’altra és la imposició de l’anglès com a llengua vehicular en l’assignatura EpC. I ara dic jo, no és això contradictori, com bufar i absorbir al mateix temps? Sabem que els camins de la política són inescrutables (com els de Déu, que ens posa temptacions i després ens castiga per caure en elles); però practicar semblants contradiccions tan sols és possible quan la política és una posada en escena i el polític un experimentat teatrer.

La campanya contra la quimèrica persecució del castellà és un obús en tota regla contra les altres llengües de l’Estat. Camps, en posicionar-s’hi a favor, demostra estar en contra que el valencià recupere terreny. Perquè, si el valencià recupera terreny, vol dir que normalitza el seu ús a les escoles, a la justícia, als serveis públics, als mitjans de comunicació, etc. I en tots aquests àmbits, a qui guanya el terreny? Al castellà, evidentment. I això és el que no vol el president.

Si pensen que el judici anterior és exagerat i que respon a inexplicables necessitats hiperbòliques, consulten l’hemeroteca, i ja em diran si subscriure el manifest en base al «bilingüisme integrador» no és una declaració solemne que, si no es diu mofa, s’ha de dir befa. Bilingüisme, diu? Els valencianoparlants som els únics bilingües, president. Ja m’agradaria ser un país bilingüe; o, millor encara, multilingüe. Bilingüisme, diu? Sí, però per a tots. El contrari és l’actitud dels colons: exigir que els valencianoparlants sàpiguem les dues llengües per a que els monolingües puguen viure exclusivament en castellà. El manifest no vol extendre el bilingüisme, sinó preservar el monolingüisme i equiparar el castellà amb la llengua pròpia només als pocs àmbits on aquesta encara és la primera llengua. Vaja, que el lema del manifest ben bé podria ser: Monolingües tots, i bilingües els que ja ho són.

Article escrit per JESÚS PUIG, publicat a Levante-emv

AVL: "El govern valencià mai ha negat la unitat de la llengua"

Entrevista: Ascensió Figueres presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) des de la seva creació i exdiputada del PP al Parlament valencià (Publicada al diari Avui)

Ascensió Figueres (Nules, 1962), llicenciada en filologia espanyola, exdiputada del PP al Parlament valencià i subsecretària d'Educació, és al capdavant de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, per designació del PP, des de la seva creació el 2001. Fa dos anys va revalidar el càrrec de presidenta amb el suport d'alguns dels acadèmics nomenats pel PSPV-PSOE com ara part dels procedents de la universitat.

A què creu que es va deure aquella confiança en vostè de part dels acadèmics de la universitat?
Crec que van valorar la bona gestió dels quatre primers anys, que van ser els més difícils perquè s'havien de marcar les línies a seguir i no hi havia altra solució que el consens. Mai aprovem res que no compte amb una important majoria. Quan veiem que no la tenim parem una miqueta, reflexionem més sobre el tema i busquem un punt d'encontre.

Tenint en compte que l'última enquesta de la institució que presideix va detectar un retrocés en l'ús social els últims deu anys, quina és la prioritat de l'AVL, normativitzar el valencià o promocionar-lo?
Evidentment per a la salut de la llengua el més important és l'ús, però la nostra funció principal és la d'elaborar la normativa. La funció de promoció la té la Generalitat valenciana i nosaltres fem accions allà on la conselleria no arriba.

Transcorreguts aquests set anys, ¿considera que l'AVL ha complert amb l'objectiu per al qual va ser creada, acabar amb el conflicte lingüístic al País Valencià?

Percep i em diuen que del 2001 a ara ha anat minvant el conflicte. Només queden uns reductes minoritaris i molt radicalitzats per les dues bandes, els absolutament catalanistes i els secessionistes lingüístics cada volta més extremats. És una gran satisfacció haver-ho aconseguit.

I quin creu que ha estat el secret?
Tractar d'acontentar els dos sectors amb acords que per separat no hagueren aprovat. Busquem un model de llengua acostat a la parla de les comarques valencianes. Evidentment hi ha moments de tensió en el diàleg, però procurem que eixa tensió quede ací dins i que quan oferim un producte a la societat valenciana puga ser acceptat per tots.

Des de l'AVL sempre s'ha dut a l'extrem la defensa de les formes genuïnes valencianes. ¿No creu que això està col·laborant a allunyar els diferents parlars d'una mateixa llengua?
No, en absolut. La llengua és viva i té molts parlars, i tots són dignes de respecte i de protecció. No té per què suposar un allunyament d'un estàndard. Un estàndard únic no és bo per a una llengua. En la diversitat està la riquesa i nosaltres volem que es consideren les nostres formes dins d'eixa concepció de llengua compartida d'acord amb els principis de la filologia que tenim a l'Acadèmia.

Per què l'Acadèmia sempre recorre a eufemismes i evita utilitzar l'expressió unitat de la llengua o la denominació de català, donant peu a diverses interpretacions?
El terme llengua compartida és molt clar. Hem sigut tan clars com havíem de ser i no devem ni volem renunciar al nom de valencià. Per referir-se a la llengua en l'exterior volem arribar a acords perquè tots els noms que rep estiguen presents. Compartida vol dir que les nostres modalitats són tan bones com les d'altres llocs, que no acceptem un estàndard imposat. Podem acceptar un estàndard debatut entre tots i acordat, no eixa noció que hi ha un estàndard de fora que és el bo i que nosaltres parlem un dialecte que és com dir una llengua mal parlada. A València el diccionari Alcover-Moll és una referència i no el discuteix ningú perquè es diu "català, valencià, balear".

El govern valencià, del seu color polític, no és tan clar com vostè ho està sent ara. Sempre s'ha negat a reconèixer la unitat de la llengua.
Tampoc ha dit el contrari, que no existís aquesta unitat.

Per què ho silencia i ho evita aleshores?
Perquè és un tema conflictiu i ací ells tenen clar que es parla valencià i que el que volem és reivindicar el valencià i és el que com a govern ha de fer.

Quin ha sigut el moment més difícil pel qual ha travessat al capdavant de l'AVL?
Evidentment el moment complicat va ser quan estàvem elaborant el dictamen sobre la denominació de la llengua.

Els acadèmics van trencar l'acord inicial del PP de no tocar el nom ni l'origen de la llengua, i davant d'això el conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, va irrompre al plenari i el va suspendre perquè no s'aprovés aquell dictamen. No és així?

Jo era dels acadèmics que pensàvem que no feia falta dur a cap aquell dictamen. La llei de creació de l'AVL de 1998 ja parlava de sistema lingüístic comú, que ve a ser el mateix que llengua compartida, i, efectivament, mire el que va passar. Font de Mora va irrompre al plenari i allò ha eclipsat tota la feina feta per l'Acadèmia durant els set anys d'existència i que ha sigut molta i molt positiva.

Sembla que des d'aquell moment el govern valencià ha deixat bastant de banda l'AVL. Mai l'ha visitat oficialment, com tampoc ho va fer l'anterior, el d'Eduardo Zaplana.
La presència dels membres del govern està prevista al nostre reglament, però tampoc no se li ha de buscar cap causa a aquest fet. El vicepresident del govern, Vicent Rambla, m'ha dit que quan vulga ve a un plenari, i quan Esteban González Pons era conseller de Cultura ja va venir a un. No hi ha cap recel ni per part del govern ni per part de l'AVL.

En la llei de creació de l'AVL es va preveure l'establiment de relacions horitzontals amb altres entitats normatives com és l'Institut d'Estudis Catalans. Com van?
Intentem mantenir amb l'IEC una relació normal, com la que tenim amb altres institucions de l'Estat. Ara: crec que l'IEC i nosaltres estem més obligats a parlar i entendre'ns. Hem fet reunions i nosaltres sempre hem tingut la porta oberta.

¿No han trobat la mateixa resposta de l'IEC?
No. Estan posant dificultats, però no per part de la institució, sinó d'algunes persones concretes de dins d'aquesta, però no passa res: ací continuem la nostra feina.

L'arquebisbat de València s'ha negat a aprovar els textos litúrgics en valencià aprovats per l'Acadèmia i repartir-los per les parròquies.
Des del 2002 vénen donant-nos males excuses per no fer-ho. Hem tingut massa paciència, quan hi ha una demanda, d'una part molt important de l'Església, que vol fer la missa en valencià. Finalment els editarem i distribuirem sense aquest vistiplau de l'arquebisbat.

¿La decisió del govern valencià de tancar les emissions de TV3 al País Valencià repercutirà en contra de la promoció de la llengua pròpia?
Aquest problema no té res a vore ni amb la llengua ni amb l'Acadèmia: és qüestió de repetidors, de llicències, de governs i, per tant, l'AVL no hi ha d'entrar.

ROSA DÍEZ DENUNCIA QUE CANAL 9 DISCRIMINA EL CASTELLÀ

La diputada d'Unió, Progrés i Democràcia (UPiD) ha intervingut en la sessió de control a l'executiu de Zapatero. Rosa Díez s'ha estrenat en el Congrés amb una pregunta que ha respost la titular d'Administracions Públiques, la ministra Elena Salgado. Segons la líder d'UPiD, el castellà està marginat en les comunitats autònomes en les quals hi ha una altra llengua oficial.

Així, ha esmentat el País Basc, Catalunya, les Balears i la Comunitat Valenciana, territoris on hi hauria discriminació lingüística envers els parlants de castellà. En la resposta, Salgado ha explicat que l'executiu socialista treballa per la igualtat i, en cas que existisquen els casos que denunciava la líder d'UPiD, la ministra s'ha compromés a resoldre'ls.

Rosa Díez ha denunciat que al País Basc es valora el coneixement de la llengua basca abans que altres matèries quan es tracta de contractar professionals de la medicina. Pel que fa a la Comunitat Valenciana, Díez ha denunciat que en la Ràdio Televisió Valenciana no s'emet cap hora en castellà, fet que demostra el coneixement que té la diputada d'UPiD de la realitat de casa nostra.

MÉS MULTES PER A ACPV: 400.000 € MÉS, EN TOTAL 700.000 €

La Generalitat valenciana ha notificat la seua voluntat de sanció per les emissions de TV3 des del repetidor de Perenxisa (del qual és titular ACPV i que cobreix la ciutat de València i la seua àrea metropolitana) i des dels d’Alginet i la Llosa de Ranes (dels quals és titular la Fundació Ramon Muntaner, i que donen cobertura a les comarques de la Ribera Alta i la Costera). En cada cas la voluntat de la Generalitat és d’imposar una doble sanció: d’una banda, el tancament dels esmentats repetidors (fet que deixaria sense TV3 la ciutat de València i les comarques de l’Horta, la Ribera Alta i la Costera), i d’una altra una multa (de 300.000 € a ACPV i de 100.000 € a la Fundació).

Continua doncs la voluntat del Govern valencià de tancar les emissions de TV3 al País Valencià i, al mateix temps, imposar a ACPV un fort càstig econòmic, com ho demostra el fet del fraccionament dels expedients sancionadors (l’expedient primer pels repetidors de Carrasqueta, Mondúver i Bartolo, i ara un segon a la mateixa entitat, ACPV, pel de Perenxisa), la qual cosa implica diferents sancions econòmique, enlloc d’un únic expedient global i una única multa, i evidencia la nul·la voluntat del govern de Camps de diàleg.
Amb aquest desenllaç s’està complint, per tant, tot allò que ACPV ja havia vaticinat en el seu moment, quan va començar l’assetjament del govern de Camps cap a aquesta entitat i les emissions de TV3 al País Valencià.

Amb tot, ACPV presentarà un recurs d’alçada per esgotar la via administrativa i, en cas de no prosperar, recorrerà després davant del Tribunal Superior de Justícia, com vam fer en el primer expedient.

Tot plegat evidencia que el suposat gir del Govern Camps cap a una possible entesa amb Catalunya no té base, no només pel fet que pocs dies després el mateix president Camps va corregir les seues pròpies paraules sobre un possible acord sobre finançament amb Catalunya, sinó també per aquests fets, que demostren que no només no es fa cap gest positiu d’aturada de l’assetjament sobre ACPV i les emissions de TV3 al País Valencià, sinó que es continua el procés de tancament d’aquestes i de càstig econòmic a l’entitat.

Guillem agulló, mai morirem, mai t'oblidarem

"Guillem Agulló i Salvador (Burjassot, 1975 -Montanejos a l'Alt Millars, 1993) era un jove valencià, militant en moviments nacionalistes d'esquerres, que va morir assassinat l'11 d'abril de 1993.

La matinada de l'11 d'abril de 1993, Guillem Agulló va morir a Montanejos, a l'Alt Millars, assassinat d'una ganivetada, a mans d'un grup de joves. Nombroses organitzacions d'esquerres van denunciar que el mòbil del crim havia estat polític, ja que els joves que van intervenir en l'assassinat eren coneguts per la seva ideologia d'extrema dreta i espanyolista. Tots els partits polítics van condemnar els actes menys el PP i Unió Valenciana.

En el judici del cas, fet a Castelló de la Plana l'any 1995, el jutge condemnà un dels acusats, el confès i autor de les ganivetades Pedro Cuevas, a 14 anys de presó per homicidi i va absoldre la resta del grup. Pocs dies després, un dels acusats, Juan Manuel Sánchez, participà en una agressió amb navalla al barri del Carme de València. Dels 14 anys de condemna, Pedro Cuevas en complí 4 a presó, i, per a les eleccions autonòmiques del 27 de maig de 2007 es presentà a les llistes del partit ultradretà Alianza Nacional en el número 4 per Xiva [1].

El judici fou controvertit, i originà força polèmica entre els mitjans de comunicació valencians. El jutge acceptà un estrany testimoni ‘X’, presentat per la defensa, que declarà sota secret. Maulets, que exercia l'acusació popular, es retirà del judici.

Anys després es continuà homenatjant-lo i quan es compliren deu anys de la seua mort hi hagueren diverses manifestacions. D'altra banda, diversos grups de música han anat fent cançons per a homenatjar-lo, com ara: "No tingues por" (Obrint Pas), "Company Guillem" (Opció k-95), "11 d'abril" (Greska), o "Soldats catalans" (Orgull Roig)."
(Extret de Viquipèdia)

Dintre de pocs dies s’homenatjarà el Guillem Agulló pel 15è aniversari de la seua mort. Serà a Burjassot, el seu municipi natal, i el seguit d’actes és el següent:

17:30 Manifestació a la plaça de l'Ajuntament de Burjassot
18:30 Acte d'homenatge a Guillem a la mateixa plaça de l'Ajuntament
19:30 Concert de Feliu Ventura a la casa de la cultura de Burjassot. Preu de l'entrada
3 euros.

21:30 Concert amb:
121db
LA GOSSA SORDA ( Presentació del nou disc)
OBRINT PAS


El concert serà puntual i hi ha capacitat limitada per aquest...
Compreu les entrades a:

Terra i Partisano ( València)
Casal Jaume I d'Alacant
Casal Popular de Castelló de la Plana
Llibreria la Costera de Xàtiva

Preu:
10 euros anticipada
12 en guixeta


Aquestos actes que tenen l’objectiu de lluitar contra el feixisme sembla que no agraden a tots. Hi ha un munt de gent que justifica l’assassinat polític del Guillem. Només cal recordar les nombroses pintades a aquella pancarta al Ciutat de València on es llegia “Guillem, jódete” Això no és apologia del terrorisme? I no són fets aïllats. En llegir aquest comentari a un lloc web se’m cau la cara de vergonya. L’autor d’aquest signa com a “patriotavalenciano”:

“el guillem ese se merecia la puñalada x ir de listo tanto catalanismo nacionalismo o como kerais llamar a esa mierda. mira yo soi valenciano tmb y valenccia es españa y siempre lo sera. los nacionalistas son los provocadores asi ke el se busco ke le dieran la puñalada. yo tmb stoi en contra de los nazis pro no x eso me ago de lo otro xke es la misma mierda. el carod roviara ese sta aciendo lo mismo ke hitler y todos los ke seguis a carod sois lo ek supuestamente stais en contra de hitler y los nazis, entonces no lo entiendo no os aclarais. yo creo ke os meteis a esos movimientos xke sois unos marginaos ke de pekeños os pegaban en el colegio y necesatais buscar amigos y x eso os meteis a eso os dicen 4 cosas y ale. xke no kereis formar parte de españa? entonces respondeis tonterias cuando la verdadera razon es ke como la gente la gente ke os pegaba es gente normal de españa pos tu te aces en contra de españa y su gente normal.xke to los ke os aceis redskin o como se llame eso xke odiais a los skin nazis, no os dais cuenta ke vestis iwal os rapais la cabeza iwal actuais iwal...etc solo ke ellos tiene el simbolo nazi y tu el catalanista.
a ver ke coño os creeis el catalanismo independentismo yt esos moviemientos ke os montais la minoria oprimida SOBRA al iwal ke sobra los nazis y eso.
asi ke el guillem ese se lo busco x listo de mierda xke tal y como stan oi las cosas odio mas a los catalanistas independentistas ke a los nazis xke no acen mas ke tocar los cojones ojala os maten a tos.
UN SALUDO Y VIVA ESPAÑA ESPAÑA ES UNA Y NO 51.
donde stan no se ven los amigos de guillem lololololoooo”

(sic!)

Si açò no és perquè el Govern valencià prenga mesures... No comentaré res més.

LA NETEJA LINGÜÍSTICA DEL PARTIT POPULAR

L'ofensiva del Partit Popular per tal d'imposar l'espanyol a Catalunya i al País Basc continua endavant. La seva idea és poder fer una llei que, segons diuen, "garanteixi que els pares puguin triar la llengua en la qual educaran els fills" perquè "sota la pretensió d'una suposada normalització lingüística, s'està produint un fenomen de neteja lingüística tendent a eradicar el castellà de les escoles i a conculcar els drets dels pares a educar els fills en la seva llengua materna". De la neteja lingüística que sota la pretensió d'espanyolitzar Catalunya i el País Basc va practicar Espanya en aquests dos països, a fi d'eradicar-hi el català i l'èuscar, no en diuen res. Però el cert és que si el sotmetiment del poble català i del poble basc no s'hagués produït ara no caldria normalitzar res, perquè la normalitat consistiria precisament en el fet que la llengua catalana i la llengua basca serien tan vehiculars a Catalunya i al País Basc com l'espanyol és vehicular a Espanya o el francès ho és a França.

Però allò que dol de debò al Partit Popular és que els segles de persecució lingüística sistemàtica del català i de l'èuscar no hagin estat prou efectius per eradicar aquestes llengües o reduir-les a l'àmbit col·loquial dels més grans de 90 anys. El Partit Popular sap molt bé que mai no podrà negar l'existència de les nacions catalana i basca mentre el català i l'èuscar siguin vius. Per això concentra tota la seva energia en la represa del frustrat lingüicidi perpetrat pels seus pares ideològics, perquè la consciència nacional d'aquests pobles creix per moments i amb ella creixen també les seves conviccions independentistes.

La trampa consisteix a dir que "els pares tenen dret a educar els seus fills en la seva llengua materna en tot el territori de l'Estat", però no diuen que els catalans i els bascos també tenen aquest dret. És elemental: els catalans i els bascos són espanyols, sí o no? El Partit Popular afirma que sí, no? Molt bé. I no és cert que, segons diuen, tots els espanyols són iguals davant la llei? Perfecte. Aleshores com és que un espanyol de Madrid té drets a Catalunya que un català de Barcelona no té a Madrid? Com és que uns pares hispanoparlants tenen dret a escolaritzar els seus fills en espanyol a Barcelona i uns pares catalanoparlants no poden escolaritzar els seus fills en català a Madrid? Ja sé que la resposta consisteix a dir que el català només és oficial a Catalunya, no pas a Madrid, però aquest és justament el parany. No parlàvem de drets? No dèiem que cap espanyol pot tenir més drets que un altre? No havíem quedat que l'educació en la llengua materna és un dret inqüestionable? Aleshores, per què hi ha espanyols que tenen els mateixos drets materns a tot arreu i uns altres espanyols que només els tenen al seu territori? La resposta és molt senzilla: perquè els catalans i els bascos no són espanyols. Si ho fossin, tindrien els mateixos drets que els espanyols.

Víctor Alexandre

www.victoralexandre.cat

MÉS TANCAMENTS I MÉS SANCIONS

La Generalitat dóna deu dies per tancar els repetidors de Perenxisa, d'Alginet i la Llosa de Ranes
Nous expedients sancionadors –i les corresponents multes– amenacen ACPV si no compleix el requeriment del govern valencià


La Generalitat Valenciana va comunicar ahir a ACPV i a la Fundació Ramon Muntaner (fundació vinculada a la primera entitat) que tenen deu dies hàbils a partir de la recepció de l’ordre per al cessament de les emissions del repetidor central de Perenxisa (propietat d’ACPV) i dels reemissors secundaris d’Alginet i la Llosa de Ranes (propietat de la Fundació Ramon Muntaner). Aquests repetidors permeten l’arribada del senyal dels quatre canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a l’àrea metropolitana de València i a àmplies zones de les comarques de la Ribera Alta i la Costera.


La comunicació oficial adverteix que en cas de no complir-se el tancament voluntari per part de les dues entitats es procedirà a iniciar dos nous expedients sancionadors –un per Perenxisa a ACPV, i un altre per Alginet i la Llosa de Ranes a la Fundació Ramon Muntaner– de la mateixa naturalesa jurídica que el que es va resoldre, ara fa uns mesos, amb una multa de 300.000€ per a ACPV i l’ordre de cessament de les emissions de TV3 –i els altres tres canals de la CCAM– des dels repetidors de la Carrasqueta (Alacantí), Mondúver (Safor) i Bartolo (Plana Alta). Els responsables d’aquestes entitats, que es reuniran la propera setmana per estudiar la situació i decidir les accions a emprendre, qualifiquen la nova ofensiva de la Generalitat Valenciana com una mostra clara de que l’única intenció del govern valencià és acabar amb tota la xarxa de repetidors de TV3 al País Valencià, i perseguir i ofegar econòmicament ACPV i el gran moviment ciutadà que s’ha creat al voltant de la lluita per la llibertat d’expressió i la pluralitat informativa.

EL CONSELL DIU QUE NO ACATARÀ LA SENTÈNCIA

El TSJ equipara un cop més el valencià i el català

El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha dictat una sentència que obliga la Generalitat Valenciana a acceptar la titulació de filologia catalana per acreditar el coneixement del valencià en les oposicions als cossos docents no universitaris, tal com havia demanat la Universitat de València i la d'Alacant. Ara bé, la secretària d'Educació del País Valencià, Concha Gómez, ha anunciat que la Generalitat no pensa acatar la sentència.
Gómez ha adduït que el govern ha de ser coherent amb l'estatut, que subratlla que la llengua oficial del País Valencià és el valencià.

Equiparació jurídica.
La sentència que ha dictat el TSJ dóna validesa jurídica a l'ús tant del terme valencià com el de català per denominar la llengua. El tribunal considera que el terme valencià és el que està oficialment reconegut a l'estatut, mentre que en l'àmbit acadèmic s'anomena català.

És la tretzena sentència del Tribunal Superior de Justícia valencià que equipara el valencià amb el català, sense comptar la del Tribunal Constitucional espanyol i la del Suprem.

Acatar la sentència.
El portaveu d'Educació i Cultura de Compromís, Josep Maria Pañella, ha demanat al govern de Camps i al PP que acceptin les sentències i els criteris acadèmics i científics de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i les universitats que equiparen el català amb el valencià. Així mateix, Compromís reclama al Consell una política activa per l'ús social del valencià.

Notícia de: VilaWeb http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2689765

BON DIA!

N’hi ha gent que, senzillament, no ho pot resistir. Que és superior a les seues forces i que, davant d’algú que s’expressa en valencià, entren en una mena de catarsi, en una espècie de transformació del doctor Jekyll i Mister Hyde, o d’home llop davant del fenomen de la lluna plena, i el fa comportar-se d’una manera irresponsable i salvatge. Sentir parlar valencià a molts valencians senzillament els incomoda en la part més sensible del seu ésser, perquè d’alguna manera els evoca quelcom de pregon que ells han abandonat - i ho saben – ben dignament. Molts valencians es resisteixen tossudament a parlar la llengua dels seus pares i dels seus avis, aquella llengua que ben sovint és en els seus cognoms d’una manera indefugible. Fins i tot es neguen a articular un simple “Bon dia” o “Bona nit”, no per una dificultat lingüística (al capdavall, “tots” podem dir-ho), sinó per una impossibilitat mental. Dir “Bon dia” significa alguna cosa més que dir “Bon dia” (fins aquest extrem hem arribat!), implica un posicionament explícit davant d’una realitat, una actitud “combativa” (per a alguns “radical”), voler d’alguna manera cridar l’atenció sobre quelcom que ja ningú no vol recordar.

I, tanmateix, com escrivia Josep Pla, el meu país és on dic “Bon dia” i em contesten “Bon dia”. Per això, dir “Bon dia” cada matí produeix – als que tenim aquest hàbit odiós -, una tristesa progressiva, una sensació d’exili, si no de persecució, una intranquil·litat anímica, veure com a poc a poc el nostre país va minvant. “El meu país és tan petit”, canta Lluís Llach, i és ben cert, però cada vegada ho és més, cada cop resulta més difícil sentir-te membre d’un col·lectiu, integrant del poble valencià. I no és perquè no puga dir “Buenos días” , no. No em sap gens greu dir “Buenos días”; en realitat m’agrada molt dir-ho, si cal. Fins i tot, puc deixar anar un “Good morning” sense que em caiguen els anells. És més, en un món civilitzat tots hauríem de conèixer i estimar diferents llengües, conrear-les, i lluitar per la seua protecció. L’extinció d’una llengua és una cosa irreparable, una cosa que empobreix terriblement la humanitat. Si lluitem per la protecció de la biodiversitat, com no hem de voler preservar les llengües del món? Si tots estem a favor de la protecció de l’ós panda, com no hem d’estar involucrats en la preservació del valencià?

Ja m’enteneu. Per això, quan fa uns dies una representant de la Conselleria d’infraestructures va començar a parlar en anglès a un llaurador que se li havia dirigit en valencià, vàrem assistir a aquest extraordinari – i sociològicament fascinant – fenomen de licantropia lingüística: a aquella representant de l’Administració, en sentir parlar valencià, se li va transformar el semblant, i finalment va increpar el llaurador de la pitjor manera: “Hábleme usted en cristiano”. “Cristiano”? Però com és possible que hi haja gent així “lliure” pels carres! I més encara, representant el Govern de tots els valencians!

Per això, si tot açò no us sembla bé, si esteu en contra d’aquesta extinció progressiva del valencià (com ho esteu, supose, de l’ós panda i del linx ibèric), tot i que us expresseu espontàniament en castellà, jo us pregue que cada matí digueu “Bon dia”. Feu l’esforç´. Potser descobrireu com de difícil que resulta, i el mèrit que tenen aquells que dia rere dia, matí rere matí, s’expressen en una llengua minoritària. I el perill que corren. Perquè hem arribat al punt que dir “Bon dia” representa alguna cosa més que això. Representa una posició davant de la vida, davant de la cultura, una ètica, una actitud. Això és un desgavell, evidentment. Però quan et persegueixen i t’obliguen a parlar en “cristiano”, el “Bon dia”, el “Bon dia” de cada matí, és un clam, un clam de rebel·lia davant de la putrefacta i miserable realitat de les coses.