Entrevista: Ascensió Figueres presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) des de la seva creació i exdiputada del PP al Parlament valencià (Publicada al diari Avui)
Ascensió Figueres (Nules, 1962), llicenciada en filologia espanyola, exdiputada del PP al Parlament valencià i subsecretària d'Educació, és al capdavant de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, per designació del PP, des de la seva creació el 2001. Fa dos anys va revalidar el càrrec de presidenta amb el suport d'alguns dels acadèmics nomenats pel PSPV-PSOE com ara part dels procedents de la universitat.
A què creu que es va deure aquella confiança en vostè de part dels acadèmics de la universitat?
Crec que van valorar la bona gestió dels quatre primers anys, que van ser els més difícils perquè s'havien de marcar les línies a seguir i no hi havia altra solució que el consens. Mai aprovem res que no compte amb una important majoria. Quan veiem que no la tenim parem una miqueta, reflexionem més sobre el tema i busquem un punt d'encontre.
Tenint en compte que l'última enquesta de la institució que presideix va detectar un retrocés en l'ús social els últims deu anys, quina és la prioritat de l'AVL, normativitzar el valencià o promocionar-lo?
Evidentment per a la salut de la llengua el més important és l'ús, però la nostra funció principal és la d'elaborar la normativa. La funció de promoció la té la Generalitat valenciana i nosaltres fem accions allà on la conselleria no arriba.
Transcorreguts aquests set anys, ¿considera que l'AVL ha complert amb l'objectiu per al qual va ser creada, acabar amb el conflicte lingüístic al País Valencià?
Ascensió Figueres (Nules, 1962), llicenciada en filologia espanyola, exdiputada del PP al Parlament valencià i subsecretària d'Educació, és al capdavant de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, per designació del PP, des de la seva creació el 2001. Fa dos anys va revalidar el càrrec de presidenta amb el suport d'alguns dels acadèmics nomenats pel PSPV-PSOE com ara part dels procedents de la universitat.
A què creu que es va deure aquella confiança en vostè de part dels acadèmics de la universitat?
Crec que van valorar la bona gestió dels quatre primers anys, que van ser els més difícils perquè s'havien de marcar les línies a seguir i no hi havia altra solució que el consens. Mai aprovem res que no compte amb una important majoria. Quan veiem que no la tenim parem una miqueta, reflexionem més sobre el tema i busquem un punt d'encontre.
Tenint en compte que l'última enquesta de la institució que presideix va detectar un retrocés en l'ús social els últims deu anys, quina és la prioritat de l'AVL, normativitzar el valencià o promocionar-lo?
Evidentment per a la salut de la llengua el més important és l'ús, però la nostra funció principal és la d'elaborar la normativa. La funció de promoció la té la Generalitat valenciana i nosaltres fem accions allà on la conselleria no arriba.
Transcorreguts aquests set anys, ¿considera que l'AVL ha complert amb l'objectiu per al qual va ser creada, acabar amb el conflicte lingüístic al País Valencià?
Percep i em diuen que del 2001 a ara ha anat minvant el conflicte. Només queden uns reductes minoritaris i molt radicalitzats per les dues bandes, els absolutament catalanistes i els secessionistes lingüístics cada volta més extremats. És una gran satisfacció haver-ho aconseguit.
I quin creu que ha estat el secret?
Tractar d'acontentar els dos sectors amb acords que per separat no hagueren aprovat. Busquem un model de llengua acostat a la parla de les comarques valencianes. Evidentment hi ha moments de tensió en el diàleg, però procurem que eixa tensió quede ací dins i que quan oferim un producte a la societat valenciana puga ser acceptat per tots.
Des de l'AVL sempre s'ha dut a l'extrem la defensa de les formes genuïnes valencianes. ¿No creu que això està col·laborant a allunyar els diferents parlars d'una mateixa llengua?
No, en absolut. La llengua és viva i té molts parlars, i tots són dignes de respecte i de protecció. No té per què suposar un allunyament d'un estàndard. Un estàndard únic no és bo per a una llengua. En la diversitat està la riquesa i nosaltres volem que es consideren les nostres formes dins d'eixa concepció de llengua compartida d'acord amb els principis de la filologia que tenim a l'Acadèmia.
I quin creu que ha estat el secret?
Tractar d'acontentar els dos sectors amb acords que per separat no hagueren aprovat. Busquem un model de llengua acostat a la parla de les comarques valencianes. Evidentment hi ha moments de tensió en el diàleg, però procurem que eixa tensió quede ací dins i que quan oferim un producte a la societat valenciana puga ser acceptat per tots.
Des de l'AVL sempre s'ha dut a l'extrem la defensa de les formes genuïnes valencianes. ¿No creu que això està col·laborant a allunyar els diferents parlars d'una mateixa llengua?
No, en absolut. La llengua és viva i té molts parlars, i tots són dignes de respecte i de protecció. No té per què suposar un allunyament d'un estàndard. Un estàndard únic no és bo per a una llengua. En la diversitat està la riquesa i nosaltres volem que es consideren les nostres formes dins d'eixa concepció de llengua compartida d'acord amb els principis de la filologia que tenim a l'Acadèmia.
Per què l'Acadèmia sempre recorre a eufemismes i evita utilitzar l'expressió unitat de la llengua o la denominació de català, donant peu a diverses interpretacions?
El terme llengua compartida és molt clar. Hem sigut tan clars com havíem de ser i no devem ni volem renunciar al nom de valencià. Per referir-se a la llengua en l'exterior volem arribar a acords perquè tots els noms que rep estiguen presents. Compartida vol dir que les nostres modalitats són tan bones com les d'altres llocs, que no acceptem un estàndard imposat. Podem acceptar un estàndard debatut entre tots i acordat, no eixa noció que hi ha un estàndard de fora que és el bo i que nosaltres parlem un dialecte que és com dir una llengua mal parlada. A València el diccionari Alcover-Moll és una referència i no el discuteix ningú perquè es diu "català, valencià, balear".
El govern valencià, del seu color polític, no és tan clar com vostè ho està sent ara. Sempre s'ha negat a reconèixer la unitat de la llengua.
Tampoc ha dit el contrari, que no existís aquesta unitat.
Per què ho silencia i ho evita aleshores?
Perquè és un tema conflictiu i ací ells tenen clar que es parla valencià i que el que volem és reivindicar el valencià i és el que com a govern ha de fer.
Quin ha sigut el moment més difícil pel qual ha travessat al capdavant de l'AVL?
Evidentment el moment complicat va ser quan estàvem elaborant el dictamen sobre la denominació de la llengua.
Els acadèmics van trencar l'acord inicial del PP de no tocar el nom ni l'origen de la llengua, i davant d'això el conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, va irrompre al plenari i el va suspendre perquè no s'aprovés aquell dictamen. No és així?
Jo era dels acadèmics que pensàvem que no feia falta dur a cap aquell dictamen. La llei de creació de l'AVL de 1998 ja parlava de sistema lingüístic comú, que ve a ser el mateix que llengua compartida, i, efectivament, mire el que va passar. Font de Mora va irrompre al plenari i allò ha eclipsat tota la feina feta per l'Acadèmia durant els set anys d'existència i que ha sigut molta i molt positiva.
Sembla que des d'aquell moment el govern valencià ha deixat bastant de banda l'AVL. Mai l'ha visitat oficialment, com tampoc ho va fer l'anterior, el d'Eduardo Zaplana.
La presència dels membres del govern està prevista al nostre reglament, però tampoc no se li ha de buscar cap causa a aquest fet. El vicepresident del govern, Vicent Rambla, m'ha dit que quan vulga ve a un plenari, i quan Esteban González Pons era conseller de Cultura ja va venir a un. No hi ha cap recel ni per part del govern ni per part de l'AVL.
En la llei de creació de l'AVL es va preveure l'establiment de relacions horitzontals amb altres entitats normatives com és l'Institut d'Estudis Catalans. Com van?
Intentem mantenir amb l'IEC una relació normal, com la que tenim amb altres institucions de l'Estat. Ara: crec que l'IEC i nosaltres estem més obligats a parlar i entendre'ns. Hem fet reunions i nosaltres sempre hem tingut la porta oberta.
¿No han trobat la mateixa resposta de l'IEC?
No. Estan posant dificultats, però no per part de la institució, sinó d'algunes persones concretes de dins d'aquesta, però no passa res: ací continuem la nostra feina.
L'arquebisbat de València s'ha negat a aprovar els textos litúrgics en valencià aprovats per l'Acadèmia i repartir-los per les parròquies.
Des del 2002 vénen donant-nos males excuses per no fer-ho. Hem tingut massa paciència, quan hi ha una demanda, d'una part molt important de l'Església, que vol fer la missa en valencià. Finalment els editarem i distribuirem sense aquest vistiplau de l'arquebisbat.
¿La decisió del govern valencià de tancar les emissions de TV3 al País Valencià repercutirà en contra de la promoció de la llengua pròpia?
Aquest problema no té res a vore ni amb la llengua ni amb l'Acadèmia: és qüestió de repetidors, de llicències, de governs i, per tant, l'AVL no hi ha d'entrar.
Sembla que des d'aquell moment el govern valencià ha deixat bastant de banda l'AVL. Mai l'ha visitat oficialment, com tampoc ho va fer l'anterior, el d'Eduardo Zaplana.
La presència dels membres del govern està prevista al nostre reglament, però tampoc no se li ha de buscar cap causa a aquest fet. El vicepresident del govern, Vicent Rambla, m'ha dit que quan vulga ve a un plenari, i quan Esteban González Pons era conseller de Cultura ja va venir a un. No hi ha cap recel ni per part del govern ni per part de l'AVL.
En la llei de creació de l'AVL es va preveure l'establiment de relacions horitzontals amb altres entitats normatives com és l'Institut d'Estudis Catalans. Com van?
Intentem mantenir amb l'IEC una relació normal, com la que tenim amb altres institucions de l'Estat. Ara: crec que l'IEC i nosaltres estem més obligats a parlar i entendre'ns. Hem fet reunions i nosaltres sempre hem tingut la porta oberta.
¿No han trobat la mateixa resposta de l'IEC?
No. Estan posant dificultats, però no per part de la institució, sinó d'algunes persones concretes de dins d'aquesta, però no passa res: ací continuem la nostra feina.
L'arquebisbat de València s'ha negat a aprovar els textos litúrgics en valencià aprovats per l'Acadèmia i repartir-los per les parròquies.
Des del 2002 vénen donant-nos males excuses per no fer-ho. Hem tingut massa paciència, quan hi ha una demanda, d'una part molt important de l'Església, que vol fer la missa en valencià. Finalment els editarem i distribuirem sense aquest vistiplau de l'arquebisbat.
¿La decisió del govern valencià de tancar les emissions de TV3 al País Valencià repercutirà en contra de la promoció de la llengua pròpia?
Aquest problema no té res a vore ni amb la llengua ni amb l'Acadèmia: és qüestió de repetidors, de llicències, de governs i, per tant, l'AVL no hi ha d'entrar.
