divendres, 25 de juliol del 2008

CENTENARS DE PROFESSORS ACCEDEIXEN A LA PLAÇA PÚBLICA SENSE TENIR LA CAPACITACIÓ DE VALENCIÀ

Escola Valenciana ha denunciat l'actitud de la Conselleria a les adjudicacions de les places docents. Segons denuncia aquesta entitat, la situació és especialment greu a secundària, on més del 40% dels docents accedeix a les línies en valencià sense tenir coneixements mínims de valencià, i de 757 centres només295 ofereixen línies bilingüe. Escola Valenciana ha denunciat també la manca de places a infantil i primària, que provoca que 90.000 alumnes deixen d’estudiar en valencià cada any.

Redacció
Les xifres oficials de matriculació situen el conseller Font de Mora al capdavall de les dades de creixement de línies en valencià des de la seua creació l’any 1983.“Som alumnes, estem farts: la Conselleria impedeix la nostra formació en valencià”; “Som pares i mares, estem farts: la Conselleria impedeix la formació dels nostres fills i filles en valencià” o “Som docents, els alumnes i les famílies necessiten que estem capacitats per a ensenyar en valencià”. Aquestes són algunes de les proclames visibles en les pancartes exhibides en la concentració que ha convocat hui Escola Valenciana - Federació d’Associacions per la Llengua al Palau de Congressos amb motiu de les adjudicacions i on han assistit també sindicats (Intersindical Valenciana, Comissions Obreres), alumnes i pares i mares que reclamaven els seus drets lingüístics.

En el centre de la revindicació ha estat la formació dels docents per a fer front al sistema educatiu valencià. A l’actualitat, i sobretot a secundària, el 40% del professorat no està capacitat per donar les classes d’ensenyament en valencià i incompleix la programació del centre. Això provoca la vulneració de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i l’Estatut d’Autonomia. La responsable d’aquesta situació és la Conselleria d’Educació, pel fet que desestima la necessitat d’elaborar un programa formatiu que permeta els docents estar capacitats per ensenyar en valencià a tots els nivells educatius. De fet, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ja va acceptar a tràmit el darrer mes de març la demanda de l’entitat contra la Conselleria pel fet que un professor es negava a donar les classes en valencià a la línia a l’IES Comarcal de Godella. Alumnes d’aquest institut han estat presents hui en la protesta.

Aquesta situació es veu agreujada coma conseqüència de la manca d’oferta a secundària, ja que només 295 centres de 757 ofereixen la possibilitat d’estudiar en valencià. Segons un estudi sobre la matriculació a secundària que Escola Valenciana tindrà acabat per a l’inici de curs, d’aquests 295 centres, de moment ja s’han comprovat vulneracions lingüístiques en 115, a l’espera de completar l’anàlisi. cobreixen amb professors sense capacitació.

A més, la concentració ha servit per denunciar la manca d’oferta a les línies en valencià d’infantil i primària, on Escola Valenciana ha recordat que 90.000 alumnes més estudiarien en valencià si l’oferta s’adequara a la demanda. Com a dada genèrica, als tres nuclis urbans valencians amb més població la demanda de valencià supera el 100% el mes de juny, i tot això sense comptar amb la reobertura de matricula el mes de setembre. Les escoles que ofereixen ensenyament en valencià a València, Alacant i Elx tenen l’oferta saturada amb 2022 sol•licituds per a 1988 places. Si en aquestes tres ciutats les famílies pogueren triar valencià a tots els centres, la matricula es situaria en una xifra que superaria les 5000 sol•licituds, donat que a València, Elx i Alacant només un 26%, això és 80 centres de 306, ofereixen la possibilitat de triar l’opció de valencià.

Les dades situen Font de Mora com un dels consellers que menys ha fet créixer l’ensenyament en valencià des de la seua creació l’any 1983

El període de Font de Mora és un període d’estancament de l’ensenyament en valencià, l’oferta no ha crescut i per tant el número d’alumnes que estudien en valencià tampoc. En concret, des del curs 2003-04, quan Font de Mora va estrenar càrrec, l’ensenyament en valencià ha crescut a una mitjana d’un 3% anuals. En total, en aquest període la matrícula d’ensenyament en valencià ha passat de 114.000 alumnes a 128.000, el que implica una xifra de creixement d’un 12% en quatre anys. A aquesta xifra cal restar les variables de creixement de població escolar. El nombre d’alumnes en el mateix període en el sistema escolar valencià ha passat dels 681.000 als 733.000 actuals, el que representa un 7.5% més. La xifra d’un 12% de creixement és menor comparada amb la d’altres períodes, i si tenim en compte l’augment de població escolar les dades de Font de Mora són ridícules.

El període comprés entre l’any 2003 i 2007 és, com es pot comprovar a la gràfica, en el que menys creix l’ensenyament en valencià. Prèviament a Font de Mora, observem com l’ensenyament en valencià no creix més de dos anys seguits per sota del 10%, tenint en compte que fins l’any 2002 hi havia una tendència decreixent de la població escolar. Altres Consellers d’Educació tenen dades de tant per cent de creixement anual que superen les dades de Font de Mora en quatre anys, entre altres, trobem Ciprià Ciscar, Antoni Escarré, López Blasco, Fernando Villalonga, Marcela Miró, Francesc Camps o Manuel Tarancón. Cap conseller acumula les xifres de Font de Mora, que no ha superat el 12% de creixement en el conjunt dels 4 anys que du de conseller.

Vídeo de la concentració d'Escola Valenciana a les adjudicacions de places

(Notícia extreta de "L'Avanç: informació lliure": http://lavanc.com/