TENGO UNA PREGUNTA PARA USTED

El darrer “Tengo una pregunta para usted”, com tot bon programa, va esdevenir polèmica. Si amb Zapatero fou el preu del cafè i amb Rajoy el sou que cobrava; ara l’objecte del debat ha sigut Josep Lluís Carod-Rovira.

Al meu parer, la seua intervenció va ser excel·lent, encara que critiquen la seua forma de respondre a algunes qüestions. La nota la van posar dues persones, les quals no van voler dir Josep Lluís i es van decantar per José Luís. És ben sabut que amb aquesta il·lògica postura pretenien punxar i molestar el líder d’ERC; només cal veure la gràcia que els feia. La contestació va ser contundent: “yo me llamo Josep Lluís aquí y en la China”. I sembla que tots hi estem d’acord.

La segona persona que optà per espanyolitzar el seu nom, ja n’estava assabentada, però ella estava orgullosa del que deia: “lo siento, yo tampoco sé catalán, José Luís”. Ara bé, si eres incapaç de pronunciar el seu nom com és, sempre hi ha diverses eixides (Sr. Carod, per exemple). Senyora, els noms no obeeixen els idiomes, són propis de cada persona; per tant, cadascú es diu com vol i ningú té dret de canviar-lo en cap lloc. Posem per cas que anem de viatge a Rússia, tinc l’obligació de conèixer el meu nom en rus? Si fos així hauríem de canviar el nom a tots els residents a l’estat espanyol en les quatre llengües que tenim, o només caldria en espanyol? D’aquesta manera arribem al fons del problema: cregueu que aquesta dona hauria acceptat que li hagueren canviat el nom al català? Estic convençut que no, encara que jo no li l’hauria catalanitzat.

Pitjor va ser l’odi que mostrà envers al català, sense cap problema i en la televisió pública: “no tengo ningún interés en aprender catalán, gracias”. Amb aquesta impunitat de menysprear un idioma oficial a l’estat espanyol, la senyora estava ben pagada, contenta, feliç, orgullosa d’haver mostrar un odi ranci. Com va dir Carod-Rovira no sé com vol la gent així que els catalanòfons senten adhesió i simpatia per Espanya i els espanyols.