ALCALDIA SENSE PARAULES

En aquests moments tenim una alcaldia sense paraules, açò és així i ho hem d’acceptar per molt trist que siga. Tenim un equip de govern que calla quan ha de parlar i que parla quan ha de callar; sí, és així. I vertaderament m’entristeix moltíssim.

La Sra. Laura Sanjuan Campos, “Alcaldessa” de Montserrat, tot i estar al corrent que es preguntaria per la censura, no va voler (o no va saber) contestar. Recorde perfectament les seues paraules: “no, no, açò ja està més que contestat.” Tindrà cara! Però, no va ser ella només qui no va ni piular, la resta de companys també van emmudir quan vaig demanar al plenari que es pronunciaren a favor o en contra de la censura. Tots callats, tremend silenci. On estan totes eixes paraules que Toni deia adreçant-se als espectadors amb eixa emoció sobtada que l’havia envaït?

De tota manera, el que més em sorprèn és que l’Alcaldessa, que és la representant de tots els veïns i veïnes del poble; no diguera res, ni tan sols per defensar el seu equip de govern (i quan dic res, és res). Simplement va passar la paraula al Regidor de Cultura (amb el que ja vam parlar dues vegades). Potser no m'hauria d'haver esperançat a obtenir-hi resposta, però pensava, sincerament, que rectificarien. Vaja que s’avergonyirien de fer el que han fet i no!, no ho han fet. Intentaren com podien llevar-se eixa etiqueta de censuradors que s’havien posat ells mateixa (no ho vaig fer jo pas). Però encara fan olor, molta olor, pudenta fins i tot. Tenien una oportunitat d’or per rectificar-hi i admetre l’error, cosa que m’haguera fet canviar l’opinió respecte a la seua ideologia. Malgrat això... la censura continua!!!