Ara que estem a les portes d’un trilingüisme “per ofrenar noves glòries a Europa” i desbaratarem qualsevol comprensió seriosa dels valors democràtics i de l’educació per a la ciutadania, la nova sèrie de Canal 9, L’alqueria Blanca, ens torna al nostre bilingüisme casolà, el de gorra i espardenya, el de tota la vida.
L’alqueria és un producte dignament realitzat, acurat amb l’escenografia, el repartiment i el guió, però que furga en la ferida d’un poble d’analfabets en el qual la llengua pròpia és poca cosa més que un assumpte de portes cap endins. L’obsessió de la cadena pública per mostrar una realitat social amb dues llengües en convivència pacífica és una constant que s’ha repetit des de Negocis de família. L’aparició de personatges castellanoparlants -els senyorets, els funcionaris i els immigrants, com no podia ser d’altra manera en un poblet de l’Alcoià- en una proporció visible enfront d’una majoria de valencianoparlants, és el recurs per mostrar un bilingüisme feliç en el qual sembla que tothom s’expressa com vol -en ple franquisme!-. Però el vertader problema apareix quan un dels personatges castellanoparlant obre la boca, perquè la rèplica dels altres sempre és en castellà, en un canvi de llengua que esdevé un exemple més de diglòssia militant de la nostra societat. Sembla que vulguen refermar la teoria aquesta segons la qual és de mala educació continuar parlant en valencià quan algú es dirigeix a tu en castellà. Què hi farem! La majoria de nosaltres continuem pensant que la mala educació és la de tots aquells que s'entesten a menysprear i agenollar la llengua pròpia dels valencians.
Article publicat a "El Punt" (País Valencià)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada