¿BILINGÜISME?

És conegut pels veïns de Montserrat que ara tenim una situació de suposada convivència amb dues llengües, les quals tenen (o haurien de tindre) el mateix reconeixement i nivell; això és el bilingüisme. Tots sabem de quines llengües parlem, no cal esmentar-les. Potser poca gent s’haja preguntat pel bilingüisme, tu ho has fet? Ara tens el moment de fer-ho i reflexionar.

No cal dir que el català (valencià segons que diu l’“estatutet” del Sr. Francisco Camps) sofreix grans problemes per sobreviure, més al País Valencià que no pas a Catalunya. Açò és una obvietat que cal tenir present, si no, no anem enlloc. Raó per la qual els valencians, que suposadament estimem la nostra llengua, hauríem de vetllar pel seu ús i promoció, però tot açò en una societat on tot s’ha de suposar, ja que res és el que sembla.

Al nostre Estatut re(s)format fa poc, s’assenyala quina és la llengua del País Valencià: l’idioma valencià. Tota la dreta contenta, o no? No! Encara volen més que una inculta opinió reflectida en un text que, per ser el que és, l’oficialitza. Com que no en tenen suficient amb aquesta vergonyosa política lingüística, seguiran amb els fets secessionistes fins aconseguir la seua meta, la mera (per a ells) desaparició de la nostra llengua, un dels més importants trets.

Em preguntareu que té a veure açò amb el bilingüisme, veritat? Doncs són com de la família, germans vaja! El bilingüisme passa per obviar una realitat de conflicte entre dues o més llengües, és, sens dubte, la mesura més fàcil, però esdevé problemes. La situació bilingüista és irreal, no existeix el bilingüisme. Sempre hi ha una llengua més “culta”, de més alt nivell i una per al poble, per a remugar els gossos. Això, no obstant, és clar que hi ha gent que coneix dues o més llengües, per exemple els valencians es veuen obligats per la convivència a conèixer el castellà; però hi ha valencians, d’altra banda, que no tenen ni idea del català. Açò és el que provoca el bilingüisme: la tria d’una llengua i l’oblit de l’altra.

Amb el pas del temps i amb la continuació dels atacs contra la llengua té lloc un pensament generalitzat d’autoodi, és a dir, un sentiment de rebuig contra el propi origen. Tenint-lo en compte, s’intenta silenciar la gènesi amb la repulsa contra tot el que represente les característiques pròpies. És així que s’arriba a una situació ben complexa, en què cada vegada més gent decideix no parlar el català, ja que no és necessari per mantenir-hi relacions. Menys problema és a l’àmbit administratiu i, menys encara, al jurídic; on, malgrat estiga reconegut a la “llei d’ús i ensenyament del valencià”, resulta pràcticament impossible parlar en català. La resposta més usual: háblame en cristiano. Què us sembla? Els governants del País Valencià d’allò més contents, pensen que tot va “maravillosamente bien”, fins i tot alguna gent creu que s’hauria d’usar menys. Aquest no és pas un pensament marginat, a les enquestes es reflecteix clarament: prop d’un 20% dels enquestats opinen així.

Ja haureu pogut comprovar que el bilingüisme, juntament amb una pèssima política lingüística, ajuda al reforçament del castellà en detriment del català. Per tant, ja sabeu a què estem destinats si es continua per aquest camí. Si volem evitar-ho, però, la solució, o una de les poques que hi ha, és promoure’n l’ús i parlar-lo per tot arreu del País Valencià, no podem ser discriminats, encara que molts ho faran (recordeu, l’autoodi). Cal que coneguem ben bé els drets lingüístics i fem servei d’ells: que l’administració pública haja de contestar en català a la gent que així ho desitge n’és un exemple. Posant tots de la nostra part podrem ajudar a canviar les coses, un canvi possible i necessari.