Guillem agulló, mai morirem, mai t'oblidarem

"Guillem Agulló i Salvador (Burjassot, 1975 -Montanejos a l'Alt Millars, 1993) era un jove valencià, militant en moviments nacionalistes d'esquerres, que va morir assassinat l'11 d'abril de 1993.

La matinada de l'11 d'abril de 1993, Guillem Agulló va morir a Montanejos, a l'Alt Millars, assassinat d'una ganivetada, a mans d'un grup de joves. Nombroses organitzacions d'esquerres van denunciar que el mòbil del crim havia estat polític, ja que els joves que van intervenir en l'assassinat eren coneguts per la seva ideologia d'extrema dreta i espanyolista. Tots els partits polítics van condemnar els actes menys el PP i Unió Valenciana.

En el judici del cas, fet a Castelló de la Plana l'any 1995, el jutge condemnà un dels acusats, el confès i autor de les ganivetades Pedro Cuevas, a 14 anys de presó per homicidi i va absoldre la resta del grup. Pocs dies després, un dels acusats, Juan Manuel Sánchez, participà en una agressió amb navalla al barri del Carme de València. Dels 14 anys de condemna, Pedro Cuevas en complí 4 a presó, i, per a les eleccions autonòmiques del 27 de maig de 2007 es presentà a les llistes del partit ultradretà Alianza Nacional en el número 4 per Xiva [1].

El judici fou controvertit, i originà força polèmica entre els mitjans de comunicació valencians. El jutge acceptà un estrany testimoni ‘X’, presentat per la defensa, que declarà sota secret. Maulets, que exercia l'acusació popular, es retirà del judici.

Anys després es continuà homenatjant-lo i quan es compliren deu anys de la seua mort hi hagueren diverses manifestacions. D'altra banda, diversos grups de música han anat fent cançons per a homenatjar-lo, com ara: "No tingues por" (Obrint Pas), "Company Guillem" (Opció k-95), "11 d'abril" (Greska), o "Soldats catalans" (Orgull Roig)."
(Extret de Viquipèdia)

Dintre de pocs dies s’homenatjarà el Guillem Agulló pel 15è aniversari de la seua mort. Serà a Burjassot, el seu municipi natal, i el seguit d’actes és el següent:

17:30 Manifestació a la plaça de l'Ajuntament de Burjassot
18:30 Acte d'homenatge a Guillem a la mateixa plaça de l'Ajuntament
19:30 Concert de Feliu Ventura a la casa de la cultura de Burjassot. Preu de l'entrada
3 euros.

21:30 Concert amb:
121db
LA GOSSA SORDA ( Presentació del nou disc)
OBRINT PAS


El concert serà puntual i hi ha capacitat limitada per aquest...
Compreu les entrades a:

Terra i Partisano ( València)
Casal Jaume I d'Alacant
Casal Popular de Castelló de la Plana
Llibreria la Costera de Xàtiva

Preu:
10 euros anticipada
12 en guixeta


Aquestos actes que tenen l’objectiu de lluitar contra el feixisme sembla que no agraden a tots. Hi ha un munt de gent que justifica l’assassinat polític del Guillem. Només cal recordar les nombroses pintades a aquella pancarta al Ciutat de València on es llegia “Guillem, jódete” Això no és apologia del terrorisme? I no són fets aïllats. En llegir aquest comentari a un lloc web se’m cau la cara de vergonya. L’autor d’aquest signa com a “patriotavalenciano”:

“el guillem ese se merecia la puñalada x ir de listo tanto catalanismo nacionalismo o como kerais llamar a esa mierda. mira yo soi valenciano tmb y valenccia es españa y siempre lo sera. los nacionalistas son los provocadores asi ke el se busco ke le dieran la puñalada. yo tmb stoi en contra de los nazis pro no x eso me ago de lo otro xke es la misma mierda. el carod roviara ese sta aciendo lo mismo ke hitler y todos los ke seguis a carod sois lo ek supuestamente stais en contra de hitler y los nazis, entonces no lo entiendo no os aclarais. yo creo ke os meteis a esos movimientos xke sois unos marginaos ke de pekeños os pegaban en el colegio y necesatais buscar amigos y x eso os meteis a eso os dicen 4 cosas y ale. xke no kereis formar parte de españa? entonces respondeis tonterias cuando la verdadera razon es ke como la gente la gente ke os pegaba es gente normal de españa pos tu te aces en contra de españa y su gente normal.xke to los ke os aceis redskin o como se llame eso xke odiais a los skin nazis, no os dais cuenta ke vestis iwal os rapais la cabeza iwal actuais iwal...etc solo ke ellos tiene el simbolo nazi y tu el catalanista.
a ver ke coño os creeis el catalanismo independentismo yt esos moviemientos ke os montais la minoria oprimida SOBRA al iwal ke sobra los nazis y eso.
asi ke el guillem ese se lo busco x listo de mierda xke tal y como stan oi las cosas odio mas a los catalanistas independentistas ke a los nazis xke no acen mas ke tocar los cojones ojala os maten a tos.
UN SALUDO Y VIVA ESPAÑA ESPAÑA ES UNA Y NO 51.
donde stan no se ven los amigos de guillem lololololoooo”

(sic!)

Si açò no és perquè el Govern valencià prenga mesures... No comentaré res més.

LA NETEJA LINGÜÍSTICA DEL PARTIT POPULAR

L'ofensiva del Partit Popular per tal d'imposar l'espanyol a Catalunya i al País Basc continua endavant. La seva idea és poder fer una llei que, segons diuen, "garanteixi que els pares puguin triar la llengua en la qual educaran els fills" perquè "sota la pretensió d'una suposada normalització lingüística, s'està produint un fenomen de neteja lingüística tendent a eradicar el castellà de les escoles i a conculcar els drets dels pares a educar els fills en la seva llengua materna". De la neteja lingüística que sota la pretensió d'espanyolitzar Catalunya i el País Basc va practicar Espanya en aquests dos països, a fi d'eradicar-hi el català i l'èuscar, no en diuen res. Però el cert és que si el sotmetiment del poble català i del poble basc no s'hagués produït ara no caldria normalitzar res, perquè la normalitat consistiria precisament en el fet que la llengua catalana i la llengua basca serien tan vehiculars a Catalunya i al País Basc com l'espanyol és vehicular a Espanya o el francès ho és a França.

Però allò que dol de debò al Partit Popular és que els segles de persecució lingüística sistemàtica del català i de l'èuscar no hagin estat prou efectius per eradicar aquestes llengües o reduir-les a l'àmbit col·loquial dels més grans de 90 anys. El Partit Popular sap molt bé que mai no podrà negar l'existència de les nacions catalana i basca mentre el català i l'èuscar siguin vius. Per això concentra tota la seva energia en la represa del frustrat lingüicidi perpetrat pels seus pares ideològics, perquè la consciència nacional d'aquests pobles creix per moments i amb ella creixen també les seves conviccions independentistes.

La trampa consisteix a dir que "els pares tenen dret a educar els seus fills en la seva llengua materna en tot el territori de l'Estat", però no diuen que els catalans i els bascos també tenen aquest dret. És elemental: els catalans i els bascos són espanyols, sí o no? El Partit Popular afirma que sí, no? Molt bé. I no és cert que, segons diuen, tots els espanyols són iguals davant la llei? Perfecte. Aleshores com és que un espanyol de Madrid té drets a Catalunya que un català de Barcelona no té a Madrid? Com és que uns pares hispanoparlants tenen dret a escolaritzar els seus fills en espanyol a Barcelona i uns pares catalanoparlants no poden escolaritzar els seus fills en català a Madrid? Ja sé que la resposta consisteix a dir que el català només és oficial a Catalunya, no pas a Madrid, però aquest és justament el parany. No parlàvem de drets? No dèiem que cap espanyol pot tenir més drets que un altre? No havíem quedat que l'educació en la llengua materna és un dret inqüestionable? Aleshores, per què hi ha espanyols que tenen els mateixos drets materns a tot arreu i uns altres espanyols que només els tenen al seu territori? La resposta és molt senzilla: perquè els catalans i els bascos no són espanyols. Si ho fossin, tindrien els mateixos drets que els espanyols.

Víctor Alexandre

www.victoralexandre.cat

MÉS TANCAMENTS I MÉS SANCIONS

La Generalitat dóna deu dies per tancar els repetidors de Perenxisa, d'Alginet i la Llosa de Ranes
Nous expedients sancionadors –i les corresponents multes– amenacen ACPV si no compleix el requeriment del govern valencià


La Generalitat Valenciana va comunicar ahir a ACPV i a la Fundació Ramon Muntaner (fundació vinculada a la primera entitat) que tenen deu dies hàbils a partir de la recepció de l’ordre per al cessament de les emissions del repetidor central de Perenxisa (propietat d’ACPV) i dels reemissors secundaris d’Alginet i la Llosa de Ranes (propietat de la Fundació Ramon Muntaner). Aquests repetidors permeten l’arribada del senyal dels quatre canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a l’àrea metropolitana de València i a àmplies zones de les comarques de la Ribera Alta i la Costera.


La comunicació oficial adverteix que en cas de no complir-se el tancament voluntari per part de les dues entitats es procedirà a iniciar dos nous expedients sancionadors –un per Perenxisa a ACPV, i un altre per Alginet i la Llosa de Ranes a la Fundació Ramon Muntaner– de la mateixa naturalesa jurídica que el que es va resoldre, ara fa uns mesos, amb una multa de 300.000€ per a ACPV i l’ordre de cessament de les emissions de TV3 –i els altres tres canals de la CCAM– des dels repetidors de la Carrasqueta (Alacantí), Mondúver (Safor) i Bartolo (Plana Alta). Els responsables d’aquestes entitats, que es reuniran la propera setmana per estudiar la situació i decidir les accions a emprendre, qualifiquen la nova ofensiva de la Generalitat Valenciana com una mostra clara de que l’única intenció del govern valencià és acabar amb tota la xarxa de repetidors de TV3 al País Valencià, i perseguir i ofegar econòmicament ACPV i el gran moviment ciutadà que s’ha creat al voltant de la lluita per la llibertat d’expressió i la pluralitat informativa.

EL CONSELL DIU QUE NO ACATARÀ LA SENTÈNCIA

El TSJ equipara un cop més el valencià i el català

El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha dictat una sentència que obliga la Generalitat Valenciana a acceptar la titulació de filologia catalana per acreditar el coneixement del valencià en les oposicions als cossos docents no universitaris, tal com havia demanat la Universitat de València i la d'Alacant. Ara bé, la secretària d'Educació del País Valencià, Concha Gómez, ha anunciat que la Generalitat no pensa acatar la sentència.
Gómez ha adduït que el govern ha de ser coherent amb l'estatut, que subratlla que la llengua oficial del País Valencià és el valencià.

Equiparació jurídica.
La sentència que ha dictat el TSJ dóna validesa jurídica a l'ús tant del terme valencià com el de català per denominar la llengua. El tribunal considera que el terme valencià és el que està oficialment reconegut a l'estatut, mentre que en l'àmbit acadèmic s'anomena català.

És la tretzena sentència del Tribunal Superior de Justícia valencià que equipara el valencià amb el català, sense comptar la del Tribunal Constitucional espanyol i la del Suprem.

Acatar la sentència.
El portaveu d'Educació i Cultura de Compromís, Josep Maria Pañella, ha demanat al govern de Camps i al PP que acceptin les sentències i els criteris acadèmics i científics de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i les universitats que equiparen el català amb el valencià. Així mateix, Compromís reclama al Consell una política activa per l'ús social del valencià.

Notícia de: VilaWeb http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2689765

BON DIA!

N’hi ha gent que, senzillament, no ho pot resistir. Que és superior a les seues forces i que, davant d’algú que s’expressa en valencià, entren en una mena de catarsi, en una espècie de transformació del doctor Jekyll i Mister Hyde, o d’home llop davant del fenomen de la lluna plena, i el fa comportar-se d’una manera irresponsable i salvatge. Sentir parlar valencià a molts valencians senzillament els incomoda en la part més sensible del seu ésser, perquè d’alguna manera els evoca quelcom de pregon que ells han abandonat - i ho saben – ben dignament. Molts valencians es resisteixen tossudament a parlar la llengua dels seus pares i dels seus avis, aquella llengua que ben sovint és en els seus cognoms d’una manera indefugible. Fins i tot es neguen a articular un simple “Bon dia” o “Bona nit”, no per una dificultat lingüística (al capdavall, “tots” podem dir-ho), sinó per una impossibilitat mental. Dir “Bon dia” significa alguna cosa més que dir “Bon dia” (fins aquest extrem hem arribat!), implica un posicionament explícit davant d’una realitat, una actitud “combativa” (per a alguns “radical”), voler d’alguna manera cridar l’atenció sobre quelcom que ja ningú no vol recordar.

I, tanmateix, com escrivia Josep Pla, el meu país és on dic “Bon dia” i em contesten “Bon dia”. Per això, dir “Bon dia” cada matí produeix – als que tenim aquest hàbit odiós -, una tristesa progressiva, una sensació d’exili, si no de persecució, una intranquil·litat anímica, veure com a poc a poc el nostre país va minvant. “El meu país és tan petit”, canta Lluís Llach, i és ben cert, però cada vegada ho és més, cada cop resulta més difícil sentir-te membre d’un col·lectiu, integrant del poble valencià. I no és perquè no puga dir “Buenos días” , no. No em sap gens greu dir “Buenos días”; en realitat m’agrada molt dir-ho, si cal. Fins i tot, puc deixar anar un “Good morning” sense que em caiguen els anells. És més, en un món civilitzat tots hauríem de conèixer i estimar diferents llengües, conrear-les, i lluitar per la seua protecció. L’extinció d’una llengua és una cosa irreparable, una cosa que empobreix terriblement la humanitat. Si lluitem per la protecció de la biodiversitat, com no hem de voler preservar les llengües del món? Si tots estem a favor de la protecció de l’ós panda, com no hem d’estar involucrats en la preservació del valencià?

Ja m’enteneu. Per això, quan fa uns dies una representant de la Conselleria d’infraestructures va començar a parlar en anglès a un llaurador que se li havia dirigit en valencià, vàrem assistir a aquest extraordinari – i sociològicament fascinant – fenomen de licantropia lingüística: a aquella representant de l’Administració, en sentir parlar valencià, se li va transformar el semblant, i finalment va increpar el llaurador de la pitjor manera: “Hábleme usted en cristiano”. “Cristiano”? Però com és possible que hi haja gent així “lliure” pels carres! I més encara, representant el Govern de tots els valencians!

Per això, si tot açò no us sembla bé, si esteu en contra d’aquesta extinció progressiva del valencià (com ho esteu, supose, de l’ós panda i del linx ibèric), tot i que us expresseu espontàniament en castellà, jo us pregue que cada matí digueu “Bon dia”. Feu l’esforç´. Potser descobrireu com de difícil que resulta, i el mèrit que tenen aquells que dia rere dia, matí rere matí, s’expressen en una llengua minoritària. I el perill que corren. Perquè hem arribat al punt que dir “Bon dia” representa alguna cosa més que això. Representa una posició davant de la vida, davant de la cultura, una ètica, una actitud. Això és un desgavell, evidentment. Però quan et persegueixen i t’obliguen a parlar en “cristiano”, el “Bon dia”, el “Bon dia” de cada matí, és un clam, un clam de rebel·lia davant de la putrefacta i miserable realitat de les coses.