Malaurat país de botiguers que trau la llengua a subhasta sense escrúpols, amb la cara descoberta i els mitjans de comunicació com a testimonis de la desfeta.
País de paisatge hipotecat, venut a la divina providència. Som hereus irresponsables i curts de mires...
País que fuig de la lectura, no siga cosa que les lletres inspiren la revolta racional –i nacional- que necessita.
País que aspira a sucursal, sanament regionalista, educadament dòcil, infinitament alienat...
País de treballadors precaris que accepten qualsevol cosa, que assumeixen el rol indigne d’engranatge, que demanen permís per anar al lavabo... i no senten vergonya.
País de complexos i tergiversacions. Capital de la censura i de la manipulació mediàtica.
País de l’enveja i l’autoodi que nega i neutralitza però no basteix, que protesta flèbilment des de la barrera.
País amnèsic, desmemoriat, que amaga la història en les profunditats de l’armari.
País de la vacuïtat, de l’ortodòxia i el discurs unívoc. Retre homenatges, prejudicis com a dogma de fe.
País de polítics corsaris que menyspreen la sobirania popular. Governants que són titelles dels empresaris. Amos i senyors de la pompa i l’ostentació.
...
País anònim, sense símbols, a la deriva del temps i de l’espai.
País de putes, lladre i capellans; especuladors i proxenetes; taxistes furibunds.
I altres bestioles de Déu...
País de paisatge hipotecat, venut a la divina providència. Som hereus irresponsables i curts de mires...
País que fuig de la lectura, no siga cosa que les lletres inspiren la revolta racional –i nacional- que necessita.
País que aspira a sucursal, sanament regionalista, educadament dòcil, infinitament alienat...
País de treballadors precaris que accepten qualsevol cosa, que assumeixen el rol indigne d’engranatge, que demanen permís per anar al lavabo... i no senten vergonya.
País de complexos i tergiversacions. Capital de la censura i de la manipulació mediàtica.
País de l’enveja i l’autoodi que nega i neutralitza però no basteix, que protesta flèbilment des de la barrera.
País amnèsic, desmemoriat, que amaga la història en les profunditats de l’armari.
País de la vacuïtat, de l’ortodòxia i el discurs unívoc. Retre homenatges, prejudicis com a dogma de fe.
País de polítics corsaris que menyspreen la sobirania popular. Governants que són titelles dels empresaris. Amos i senyors de la pompa i l’ostentació.
...
País anònim, sense símbols, a la deriva del temps i de l’espai.
País de putes, lladre i capellans; especuladors i proxenetes; taxistes furibunds.
I altres bestioles de Déu...
Lletres de Pau Alabajos – Disc “Teoria del Caos” – Comptat i debatut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada